Des de l’Ateneu Llibertari de Gràcia volem expressar la nostra més absoluta solidaritat amb els titellaires de la “Cia. Títeres desde Abajo” detinguts sense fiança des del passat divendres a la tarda, per un dels seus espectacles de titelles al Carnaval de Madrid.
Un cop més s’ha posat en evidència que la inquisitorial Audiència Nacional s’ha especialitzat en la persecució de la “llibertat d’expressió” i des de fa temps actua com el sinistre Tribunal d’Ordre Públic franquista.
Un cop més hem hagut de sentir el patètic i repetitiu discurs del ministre de l’Interior en funcions, un altre franquista, per justificar l’abús que representa que aquests dos titellaires estiguin segrestats per l’Estat.
I també hem vist com aquells que fa poc temps ens van acompanyar al carrer i avui ocupen càrrecs polítics s’han convertit en part mateixa d’aquesta casta que criticaven i una vegada que han desmobilitzat completament carrer, col·laboren en la seva repressió. El nostre menyspreu per a tots ells.
Som explotats, humiliats i vigilats, i quan aquesta veritat surt de la nostra boca som perseguits, torturats i empresonats.
La Llibertat d’Expressió no es negocia, ningú ens farà callar.
SOLIDARITAT TITELLAIRES!
#LibertadTitiriteros
Ens trobarem el dissabte 20 d’aquest mes de febrer a les 8 del matí a la porta del Bank Expropiat (Travessera de Gràcia 181). La ruta passará per Vila Joana – serra de Cardona – font de la Bulladera
Vila Joana es un edifici construït l’any 1708 com a masia agrícola i conegut amb el nom de can Ferrer. A l’era hi ha una pedra esculpida amb aquest nom i datada el 1743. L’edifici actual el construí la família Miralles, a mitjans del segle XIX, quan el va adquirir. Una gran mansió de tres plantes amb galeries a davant i darrere i una torre central. La façana principal presenta composició simètrica amb un porxo central de dues plantes i coronada amb una espadanya, sota la qual hi ha un rellotge amb la inscripció “Quinta Juana”. Al davant hi ha un pati tancat per un mur, amb dos portals d’accés, que el separa de l’era situada a un nivell més aixecat. Des del 1963 és la seu del Museu Verdaguer, dedicat a la memòria del poeta que hi morí l’any 1902, després d’una breu estada de 24 dies. Propietat de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta zona, ha anat prenent l’aspecte d’un bosc “humanitzat”. La natura esplèndida, amb boscos de pi blanc, alzines, roures i suredes, i fondals exuberants, conviuen amb nuclis enjardinats, avingudes que ens porten fins a fonts o amb raconades acollidores on descansar i sentir les veus dels pit-roigs o les mallerengues. Aquesta fusió de jardí i bosc feréstec ha fet que es consideri aquesta zona que anomenen parc de Vallvidrera, un parc dins del parc.
El conjunt d’itineraris senyalitzats al voltant del Centre d’Informació ens permet recórrer els diferents ambients, sentir les veus de les mallerengues, observar els senyals del pas del senglar o simplement descansar a l’ombra d’una alzina.
Des d’allí, caminarem per la serra d’en Cardona (6 Km. aprox.) i tornarem per la font de la Budellera (4K. aprox.)
blog de l'Ateneu llibertari