"Urbanisme, Habitatge i Anarquisme" amb José Luís Oyón.

A diferènit de ciencies2ncia de la branca marxista, l’anarquisme va estar profundament marcat, des del  moment de la seva aparició dins del moviment socialista, per la imaginació espacial. I ho va estar perquè bona part dels seus pensadors i figures més significatives, com Reclus o Kropotkin, eren practicants d’una disciplina essencialment espacial com la geografia.
Amb fortes arrels kropotkinianes i descentralitzadores, però recolzant-se també amb fermesa en els regionalistes del primer terç del segle XX (Geddes i Mumford), la reflexió anarquista sobre l’espai implicarà, durant la segona postguerra, per primera vegada a arquitectes i urbanistes pròpiament dits o personatges molt relacionats amb aquest camp. Es tracta de la generació de Colin Ward, durant els seus anys de gestió de la revista Freedom; de Giancarlo de Carlo i Carlo Doglio a Italia. Aquesta línea de reflexió d’un urbanisme d’abaix a d’alt i antiplanificació, apareix també en personatges de l’anarquisme nord-americà dels anys cinquanta i seixanta como els Goodman i, amb un matís creixentment ecològic, en la obra de Murray Bookchin. La reflexió sobre l’autoconstrucció fomentada des dels anys seixanta per altres arquitectes anarquistes com l‘anglès John Turner s’inscrivia també de ple en aquest context.
La xerrada vol ser un recordatori d’aquesta tradició casi oblidada, de les seves concepcions de l’espai i de les seves formes d’intervenció en la ciutat i en la vivenda. Una tradició desconeguda quan, paradoxalment, es parla de nocions d’espai i formes d’intervenció que no fan sinó retornar, sense saber-ho, a maneres de pensar i organitzar l‘espai que són fa ja molts anys patrimoni del món llibertari.

Activitats al barri.

– Festa Major de Primavera. 26-27 i 28 de maig a la Plaça de la Vila. Organitzen diferents entitats del barri.
– Xerrada: “Els copagaments a l’Escola Pública”. Organitzada per l’Assemblea Groga de Gràcia. Dimecres, 31 de Maig a les 19.30. Escola La Sedeta, carrer Indústria, 67.
Xerrada: “Quan els nostres espais no són tan nostres: rols de gènere i binarisme als moviments socials”
Quina importància li donem al treball productiu? I al reproductiu? Quines dinàmiques pot generar tot plegat?
Divendres 2 de juny a les 19.30 h a La Fusteria de Vallcarca farem una revisió i anàlisi d’aquestes qüestions a través de dues experiències a la ciutat de Barcelona presentades per una companya.
C/ Argentera 24 (Metro Vallcarca L3)
Organitza Assemblea Llibertària Heura Negra de Vallcarca.

Dissabte, 20-5-17. 19h: "Zona Temporalment Autònoma".

Xerrada-debat a càrrec d’una de les participants del projecte de pobles okupats de la Vall d’Arce, pobles integrants de la Red de Pueblos Okupados de Navarra.
Dins del cicle de Lectures Perifèriques organitzat per La Malcrià, biblioteca col-lectiva de l’Ateneu llibertari de Gràcia, i per extendre al present un exemple pràctic de “Zona Temporalment Autònoma”.

“El último pedazo de Tierra sin reclamar por una u otra nación-estado fue engullido en 1899. El nuestro es el primer siglo sin terra incognita, sin última frontera. La nacionalidad es el más alto principio de gobierno mundial -ni un pedazo de roca en los Mares del Sur es tierra de nadie, ni un valle remoto, y ni siquiera la Luna o los planetas. Es la apoteosis del «gangsterismo territorial». Ni un solo centímetro cuadrado de Tierra está liberado de vigilancia o impuestos … en teoría.
El «mapa» es un sistema político abstracto de coordenadas, un gigantesco fraude reforzado por la zanahoria condicionadora del Estado «Experto», hasta que al final para la mayoría de nosotros el mapa deviene en territorio -no más «la isla de la tortuga», sino «los USA». Y justamente porque el mapa es una abstracción, no puede cubrir la Tierra con precisión 1:1. Dentro de la complejidad fractal de la propia geografía, el mapa sólo puede abarcar coordenadas dimensionales. Sin embargo inmensas extensiones plegadas escapan al patrón mesurador. El mapa no es preciso, no puede ser preciso. Por ello la Revolución está clausurada, pero la Insurgencia abierta. En nuestro tiempo no cabe sino concentrar nuestra fuerza en «poderes insurgentes», eludiendo todo entrampamiento en
cualquier «solución permanente».
Y el mapa está clausurado -pero la zona autónoma está abierta. ”
Hakim Bey, “Psicotopología de la Vida Cotidiana. La zona temporalmente autónoma”

Red de Pueblos Okupados de Navarra.

zat3
“Dins del cicle de Lectures Perifèriques organitzat per La Malcrià, biblioteca col-lectiva de l’Ateneu llibertari de Gràcia, i per extendre al present un exemple pràctic de “Zona Temporalment Autònoma”, aquest proper dissabte dia 20 a les19h us convidem a la xerrada-debat a càrrec d’una de les participants del projecte de pobles okupats de la Vall d’Arce, pobles integrants de la Red de Pueblos Okupados de Navarra.
Us esperem”