29-3-2017:
Documental i presentaciò del retornat Ajoblanco
31-3-2017:
Kafka.
«Kakfa», de Steven Soderbergh. Guió: Lem Dobbs. Int.: Jeremy Irons (Kafka), Theresa Russell (Gabriela), Joel Grey (Burgel), Ian Holm (doctor Murnau), Armin Mueller-Stahl (inspector Grubach), Alec Guinness (cap de personal). EUA, 1991.
RESUM
No veiem Kafka assegut davant la màquina d’escriure, sinó relacionant-se amb els anarquistes de Praga. Es tracta de «l’episodi anarquista» de la vida de l’escriptor, abans de la creació literària.
KAFKA, L’ANARQUISTA DE PRAGA
Molts professors de literatura presenten l’obra de Kafka embolcallada d’una boira estrambòtica i fan un retrat del seu autor en què transformen Kafka en el Lovecraft de Praga: un escriptor que vivia tancat dins la peixera de l’art i que abocava en el paper les al·lucinacions i els fantasmes sortits de la seva fantasia. És una interpretació que no s’aguanta per enlloc. Kafka no es girava d’esquena al món que l’envoltava, sinó que tocava de peus a terra i captava la realitat del seu temps. «”El món de Kafka”, el de la seva literatura, no és cap món de somni, sinó precisament el de la seva experiència, en bona part, professional», escriu Gabriel Ferrater en el pròleg a la traducció catalana d’«El procés» (edicions Proa, p. 14).
El guionista Lem Dobbs i Soderbergh presenten el Kafka que va existir de debò a Praga, que treballava en una companyia «d’assegurances obreres contra els accidents» i que es relacionava amb els anarquistes. No es tracta, però, d’una biografia amb vocació documental ni adapta una obra de Kafka, sinó que és una exploració sobre l’univers literari de Kafka, sobre l’origen dels seus temes. Una investigació en forma de ficció: Kafka viu uns fets misteriosos que més endavant es reflectiran a la seva obra. Dobbs i Soderbergh adopten un plantejament molt original: construeixen un «thriller» (pel·lícula d’intriga) amb Kafka i els anarquistes de Praga com a protagonistes.
Hi veiem, doncs, l’escriptor abans de la creació literària. Tot això coincideix amb el que sabem de la seva vida. «L’interès de l’episodi anarquista de la biografia de Kafka (1909-1912) és que ens ofereix una de les claus més aclaridores per a la interpretació de la seva obra, en particular dels escrits a partir de l’any 1912», escriu Michael Löwy a l’article «Franz Kafka i el socialisme llibertari». Löwy detalla l’interès de Kafka per les idees llibertàries, la presència assídua de l’escriptor a les reunions dels cercles anarquistes de Praga i les seves lectures dels autors àcrates (Bakunin, Kropotkin, Reclus…). El 1909 va participar en una manifestació contra l’execució de Ferrer i Guàrdia. Löwy també analitza la inspiració llibertària de les novel·les de Kafka: «Amèrica», «El procés», «El castell» i «A la colònia penitenciària». L’article de Löwy a la xarxa només l’hem pogut pescar en francès i en italià.
Si Soderbergh il·lustra «l’episodi anarquista» de la vida de Kafka de la millor manera possible, o no, això és una qüestió oberta al debat. D’altra banda, a alguns crítics no els va acabar de fer el pes la segona part de la pel·lícula. Tant se val. El seu mèrit principal és que presenta en pantalla gran i sense embuts uns fets cabdals per a entendre l’obra de Kafka.
ACTORS EN PLENA FORMA
Steven Soderbergh, el 1989, guanya la Palma d’Or de Cannes amb «Sexe, mentides i cintes de vídeo». No té ganes de continuar en la línia de la comèdia intimista, sinó que vol rodar una pel·lícula ben diferent i es decideix per «Kafka». Després vindrà una trajectòria bastant irregular. Cal remarcar que les dues millors pel·lícules que ha fet, «Kafka» i «El falcó anglès» (1999), tenen el mateix guionista: Lem Dobbs.
La interpretació de Jeremy Irons a «Kafka» és el punt culminant de la seva carrera en aquells anys. Actor típicament anglès, procedent del món del teatre, fa un salt qualitatiu amb «Inseparables» de David Cronenberg (1988), on interpreta dos papers alhora (uns germans bessons). El 1991 rep l’Oscar al millor actor per «El misteri Von Bülow» de Barbet Schroeder. Jeremy Irons havia posat el llistó molt alt, semblava impossible que pogués anar més enllà, però amb el personatge de Kafka ultrapassa tots els límits i s’hi llueix de debò.
També Theresa Russell es trobava en plena forma. El 1987 havia protagonitzat «La viuda negra», de Bob Rafelson, amb Debra Winger i Sami Frey.
El resultat és una de les millors pel·lícules en la trajectòria tant de Soderbergh com d’alguns dels actors que hi surten.
La ressenya de La Butaca
http://www.labutaca.net/films/3/kafka.htm
L’article de Michael Löwy en francès
http://refractions.plusloin.org/spip.php?article345
L’article de Michael Löwy en italià
http://refractions.plusloin.org/spip.php?article467&lang=es
1-4-2007.
Vermouth pro-pre.s.@.s
1-4-2017:
Retrospectiva Xavier Sabater.
-Exposición Gráfica de Xavier Sabater -Agitador Cultural-
-Xavier Sabater – videocreaciones, audios/musicados y otros vídeos-
– Poetas y amigos recitan la obra de Xavier Sabater
Xavier Sabater Francés (1953-2014), poeta, editor y agitador cultural.
Poeta desde su más tierna juventud de principios de los setenta, cuando la poesía teñía aquella bandera libertaria que se enseñoreaba cada noche de Las Ramblas desde las cloacas del underground aborigen. Luego exploró más allá de lo que hasta entonces se conocía por aquí y descubrió la polipoesía a la que se sumó con entusiasmo junto al cosmonauta Enzo, más versado entonces en esos viajes. Había sobrevivido a aquella generación de poetas “malditos”.Pero sin embargo la especia “maldita” es un sabor que nunca abandona al poeta que la ha probado.
Editor y colaborador de un sinfín de proyectos contraculturales, cuando lo “contracultural” no tenía la competencia envenenada del Estado y éste no había llegado a pervertir irremediablemente la radicalidad de las mentes poéticas. Revistas y libros para resistir lo que se avecinaba. Pero también supo emerger desde lo posible, buscando las grietas donde las flores de la nueva lírica creciesen en el asfalto y sus semillas intentasen rebrotar en el mundo virtual.
Agitador cultural, activista y programador de innumerables performances y eventos. Poeta experimentado nunca rehuía un combate, sabía que había que resistir, llegar a la campana y ganar aunque fuera por puntos en un mundo salvaje que hipotecaba el corazón humano al índice del Dow Jones.
Desde Gràcia, un territorio que Xavier Sabater ocupó en nombre de la poesía, ya desde sus plazas o escenarios, ya desde el local de LaPapa del carrer santa magdalena 3, o bien desde su estudio gráfico del carrer Verdi, reivindicamos su obra en esta retrospectiva y nos emplazamos poetas y amigos el día 1 de abril, para decirle que nos espere en cualquier taberna galáctica, que el tiempo pasa volando y nos ira viendo llegar.