DIVENDRES 12 DE MAIG A LES 8 DEL VESPRE
CICLE «COM FUNCIONA EL SISTEMA»
«Enmienda XIII» [títol original: «13th»], d’Ava DuVernay. Guió: Ava DuVernay i Spencer Averick. Documental amb la intervenció de diversos activistes i militants, com ara Michelle Alexander, Angela Davis, Henry Louis Gates Jr i d’altres. EUA, 2016.
RESUM
L’empresonament massiu d’afroamericans als EUA és la nova forma que adopta l’esclavatge, teòricament abolit per la 13a esmena de la Constitució. Ava DuVernay ens mostra com funcionen els mecanismes d’aquest engranatge, basat en la criminalització dels oprimits, la repressió policial i l’explotació econòmica.
L’ESCLAVITUD CONTINUA
Ava DuVernay, el 2015, va fer Selma, coincidint amb el cinquantè aniversari de la marxa des de Selma fins a Montgomery, la capital de l’estat d’Alabama. Organitzada per Martin Luther King, la marxa reivindicava els drets civils dels negres, sobretot el dret a votar. Era una pel·lícula de ficció, que recreava els fets històrics. La 13a esmena, en canvi, és un documental de cap a peus.
Als segles XVIII i XIX, l’esclavitud es va estendre i es va mantenir a gran escala al Sud dels Estats Units perquè responia a la lògica capitalista de les plantacions, que així aconseguien mà d’obra barata. Lincoln no va lluitar pas per abolir l’esclavatge, sinó per mantenir els estats del Sud dins de la Unió. Un cop acabada la guerra civil (1865), el nou pacte entre els industrials del Nord i els estats del Sud va deixar intacta la propietat de les plantacions i la desigualtat social. Els negres havien de treballar per als mateixos amos. L’esclavitud continuava sent una realitat quotidiana, només es va abolir sobre el paper. Segregació racial, linxaments, Ku Klux Kan: vet aquí els mecanismes que reforçaven el poder dels amos (cf. Howard Zinn, «A People’s History of the United States», Nova York, HarperCollins, 2005, capítol 9).
Aquesta situació va durar fins que, en els anys 1960, el moviment pels drets civils va aconseguir posar fi a alguns dels aspectes més escandalosos de la segregació racial. Era la lluita que narrava Selma, d’una manera una mica simplista (se centrava massa en l’estira-i-arronsa entre Martin Luther King i Lyndon B. Johnson) i triomfalista (el dret a votar dels negres no va comportar pas la fi del racisme ni de la pobresa). El següent president va arribar al càrrec disposat a esborrar el que havia aconseguit el moviment pels drets civils. Richard Nixon va iniciar l’empresonament massiu d’afroamericans, que es va anar intensificant en els anys posteriors. Es tracta de la nova forma que revesteix l’esclavatge. Els presoners han de treballar per a les empreses que treuen sucosos beneficis de la indústria de les presons (el complex carcerari industrial).
Per dur a terme la seva política repressiva, les classes dominants recorren a la criminalització dels oprimits i dels explotats, considerats sempre una amenaça. Criminalització reforçada pel racisme envers els negres. Cal esmentar, a més, la brutalitat i la violència que desplega la policia, i la seva impunitat total quan maten «black males». Violència i impunitat que no són exclusives dels Estats Units, també les veiem cada dia a casa nostra. Ava DuVernay clou el documental amb unes imatges punyents dels darrers casos de negres morts per les bales de la policia.
Amb aquesta pel·lícula engeguem el cicle «Com funciona el sistema». Es tracta de presentar, darrere la façana del màrqueting polític, diversos aspectes dels mecanismes de poder i d’explotació. La pròxima sessió serà el divendres 9 de juny: «El dilema» [Insider], de Michael Mann, amb Russell Crowe, Al Pacino i Christopher Plummner (EUA, 1999), sobre la falsificació de les proves de control en la indústria del tabac. Una constant de l’economia capitalista: guanyar diners en detriment de la salut i del medi ambient, com demostren els casos recents de la Volkswagen i la Renault. Però n’hi ha molts més.