SENSE BANDERA (Ferran Aisa)
La meva pàtria és el món sencer
i la meva família la humanitat,
això és un eslògan bakuninista
de la Primera Internacional
Ni Déu ni amo ni rei,
clamaven els anarquistes,
mentre alçaven els seus draps
fills de la misèria i de l’amor:
El negre de la pena i de la mort.
El roig de la lluita i de la revolució.
El blanc de la pau i de l’harmonia.
Draps com símbols, no banderes
com sentiment d’Estats i de nacions.
La bandera és la imatge enlairada
de la desunió sagrada del poble.
Jo no vull allistar-me sota cap bandera
-clamava el mestre Salvat-Papasseit-,
són els ver distintius de les grans opressions.
Les opressions dels Estats, les pàtries i les nacions.
Jo, com Salvat-Papasseit, també sense bandera:
-Seré ara el glossador de la divina acràcia,
de la acràcia impossible en la vida des homes
que no senten desig d’una Era millor.
I jo com el poeta enlairaré els meus versos
amb el propòsit de construir idees utòpiques
obertes a l’esperança d’un món possible
on els homes i les dones reconciliats
amb la natura
aspiren a refer, amb els pensament de llibertat,
els camins fraternals i solidaris
que condueixen a la terra de l’anarquia.