A diferència de la branca marxista, l’anarquisme va estar profundament marcat, des del  moment de la seva aparició dins del moviment socialista, per la imaginació espacial. I ho va estar perquè bona part dels seus pensadors i figures més significatives, com Reclus o Kropotkin, eren practicants d’una disciplina essencialment espacial com la geografia.
Amb fortes arrels kropotkinianes i descentralitzadores, però recolzant-se també amb fermesa en els regionalistes del primer terç del segle XX (Geddes i Mumford), la reflexió anarquista sobre l’espai implicarà, durant la segona postguerra, per primera vegada a arquitectes i urbanistes pròpiament dits o personatges molt relacionats amb aquest camp. Es tracta de la generació de Colin Ward, durant els seus anys de gestió de la revista Freedom; de Giancarlo de Carlo i Carlo Doglio a Italia. Aquesta línea de reflexió d’un urbanisme d’abaix a d’alt i antiplanificació, apareix també en personatges de l’anarquisme nord-americà dels anys cinquanta i seixanta como els Goodman i, amb un matís creixentment ecològic, en la obra de Murray Bookchin. La reflexió sobre l’autoconstrucció fomentada des dels anys seixanta per altres arquitectes anarquistes com l‘anglès John Turner s’inscrivia també de ple en aquest context.
La xerrada vol ser un recordatori d’aquesta tradició casi oblidada, de les seves concepcions de l’espai i de les seves formes d’intervenció en la ciutat i en la vivenda. Una tradició desconeguda quan, paradoxalment, es parla de nocions d’espai i formes d’intervenció que no fan sinó retornar, sense saber-ho, a maneres de pensar i organitzar l‘espai que són fa ja molts anys patrimoni del món llibertari.