DIVENDRES 1 DE DESEMBRE A LES 7.30 DEL VESPRE

CICLE «LA REVOLUCIÓ RUSSA, UNA MIRADA CRÍTICA»

«La revolta dels animals» [«Rebelión en la granja». Títol original: «Animal Farm»], de Joy Batchelor i John Halas. Guió basat en la novel·la de George Orwell. Pel·lícula de dibuixos animats. Anglaterra, 1954. Premi Bafta a la millor pel·lícula d’animació el 1956.

RESUM

Cansats dels maltractaments i de l’explotació, els animals es revolten contra el granger Jones. L’expulsen i proclamen una nova societat en què tots els animals són iguals. Però no trigaran a sorgir els nous amos i els nous explotadors que «són més iguals que els altres». Faula contra el règim de domini instaurat pels bolxevics a Rússia i, de retop, contra les noves formes d’opressió sorgides dels «processos d’alliberament», socials o nacionals.

FAULA CONTRA EL PIG BROTHER

Els anys que George Orwell va passar entre nosaltres durant la guerra civil van ser decisius en la seva trajectòria posterior com a escriptor. Allistat a les milícies del POUM, va conèixer de primera mà la repressió desencadenada contra els poumistes i els llibertaris. L’aliança, en defensa de la Catalunya burgesa, entre els catalanistes d’ERC i els estalinistes del PSUC es va traduir, després dels fets de Maig del 1937, en un seguit de crims i execucions al marge de tota forma de «legalitat republicana» i en una campanya de difamació contra el POUM. George Orwell va relatar aquests esdeveniments a «Homenatge a Catalunya», escrit el 1938.

D’altra banda, aquesta experiència va ser una de les fonts d’inspiració de la novel·la antiutòpica (o distòpica) «1984» (escrita el 1949) i, amb un plantejament més senzill, propi de les faules, de «La revolta dels animals» (escrita el 1944). L’altra font d’inspiració era la revolució russa i el coneixement de l’estalinisme, sobretot en la segona obra esmentada. En efecte, no costa gaire veure els paral·lelismes històrics: el granger Jones és l’equivalent del tsar Nicolau II; Bola de Neu, de Trotski; Napoleó (el «Pig Brother»), de Stalin; i el Vell Patriarca és una barreja de Lenin i de Marx.

La pel·lícula té un final diferent del de la novel·la. Això, no cal dir-ho, ha originat la polèmica habitual en aquests casos. Després de veure-la, que cada espectador en faci la seva pròpia valoració.

LA CRÍTICA HA DIT

«La companyia Halas & Batchelor va ser fundada per l’hongarès John Halas i la seva dona, Joy Batchelor. El 1951, tots dos afronten el repte més difícil: un llargmetratge ambiciós en el pla formal i destinat tant als adults com als adolescents. Un equip de vuitanta persones va necessitar tres anys de treball per arribar al resultat final.

Des dels primers plans, l’espectador sap que no assistirà a un espectacle infantil en la gran tradició de Disney: els colors foscos i els ambients esfereïdors contrasten amb la bellesa dels dibuixos. D’altra banda, els temes plantejats tan sols els poden entendre nens de més de deu anys. Evidentment, l’obra d’Orwell contenia una càrrega antiestalinista molt virulenta, i el dibuix animat reprèn aquesta temàtica i l’amplia. Guiats per la recerca de l’eficàcia, els autors han reduït la quantitat d’animals de la granja i han concentrat la intriga, desempallegant-se dels llargs túnels de diàlegs per deixar parlar les imatges. Petita joia dels dibuixos animats, “La revolta dels animals” ofereix a l’espectador algunes seqüències d’antologia, com la invasió de la casa per part dels porcs, la mort del Vell Patriarca o l’escena en què el cavall Bòxer continua construint el molí sota la pluja.

“La revolta dels animals” és una crítica brillant del procés revolucionari que es podria aplicar a qualsevol esdeveniment polític important gràcies a la clarividència de la seva anàlisi del funcionament de tota societat.»

(Virgile Dumez, «À voir, à lire», 1 de març de 2017)