Davant de l’increment de l’extrema dreta a Europa, és necessari no oblidar mai el que significa el feixisme/nazisme. Ahir eren els jueus i els “rojos”, avui són els refugiats i els immigrants. Per aquest motiu, fem tres sessions dedicades al tema.
-Dissabte 12 nov.- 19h. Xerrada “Feixisme i Estat profund a Grècia”, per un company grec. Les relacions d’Alba Daurada amb la policia, l’exercit i la patronal.
-Dimarts 15 nov.- 19h. Xerrada “Nazisme, mai més”. Amb un documental i a càrrec de dos membres de l’associació Amical de Mauthausen, Llibert Villar i Tomás Rebollo, tots dos, fills de deportats.
-Divendres 18 nov.- 19,30h. Cinefòrum : Projecció de la pel·lícula “La conspiración del silencio” de Giulio Ricciarelli, sobre l’hostilitat del poble alemany a l’hora de reconèixer el seu passat nazi a l’hora de fer justícia a les víctimes. Una amnèsia que no és exclusiva d’Alemanya
Aquest dissabte 22 d’octubre a les 19 h a l’Ateneu Llibertari de Gràcia, JOAN SALVAT-PAPASSEIT, xerrada de Ferran Aisa i recital poètic a càrrec de Mei Vidal i Andreu Aisa.
LA NOSTRA GENT.- J. SALVAT-PAPASSEIT Jo mateix m’he posat en aquesta secció, on hi aniran sortint els millors i els més nous dels joves d’ara. Jo no sóc, doncs, modest. Estic enamorat d’aquests ulls meus, petits, però profundes, perquè esguarden al lluny, i d’aquest front tan alt, que ho és per tant que pensa. No camino pels altres, i no bellugo els peus sinó és per avançar i trepitjar quelcom. M’estimo als insurgents més que no als conformistes i oprimits. Processat i portat al banc dels acusats per una causa noble, he estat condemnat per un Jurat d’indoctes i un Tribunal de vells. Jo ara vaig contra aquests i la dita Justícia. I no sóc un programa, sinó una realitat, una forma tangible primer que no una imatge. Ni vull agrair res a aquells amb els qui he anat, perquè no he tingut mestre. Jo no prometo res. Només camino.
Jo no sé el què em proposo. El tenir un propòsit no és fer feina. Val més ésser gosat. Ara sols prenc esment de les coses eternes per damunt de les lluites que són materials. Me he adonat que jo sóc una part de Déu, i que així em pertany tota cosa que és feta. Cada u que esguarda enlaire és una part de Déu. Tan sols hi ha una ambició que és plena de grandesa. La de voler anar a l’avantguarda sempre entre els intel·ligents i els gossats. Jo sóc, doncs, posseït per aquesta ambició.
Jo no vull allistar-me sota de cap bandera. Són el ver distintiu de les gran opressions. Àdhuc el Socialisme n’és una nova forma d’opressió, perquè és un estat nou seguidor de l’Estat. Seré ara el glossador de la divina Acràcia, de l’Acràcia impossible en la vida dels homes, que no senten desig d’una Era millor.
Hi ha joves de vint anys que en volen dir setanta. Jo ara en tinc vint-i-tres que no passen de deu. I a tots els Aristarcs, a aquells qui no fent res veuen en cada afany un arribisme, els diré que si el món tenia una munió de joves com aquest que ara se descriu, el món caminaria més de pressa. El que pensin de mi, no m’interessa gens.
Joan Salvat-Papasseit (Un enemic del poble. Fulla de subversió espiritual, núm.7, novembre de 1917)
CLASSES D’ANGLÈS Curs elemental Dilluns, de les 7 a les 8.30 del vespre
Ateneu Llibertari de Gràcia, carrer Alzina 5 baixos
Saber anglès ha esdevingut un requisit gairebé imprescindible en molts àmbits de la vida actual. Si més no, és un gran avantatge. D’altra banda, estudiar idiomes és una activitat mental que proporciona una gran satisfacció, ajuda a no rovellar-se intel·lectualment i possibilita conèixer directament una altra literatura i una altra cultura.
Per això a l’Ateneu Llibertari hem organitzat un curs adreçat, en primer lloc, a tothom qui ha volgut estudiar anglès però no n’ha tingut l’oportunitat o els mitjans. I, en segon lloc, va destinat a qui en sap, poc o molt, i vol repassar-lo o perfeccionar-lo. El primer dia es tractarà de saber els diferents graus de coneixement i les expectatives de les alumnes i de posar-nos d’acord per on comencem.
A les barriades més populars de Barcelona a final dels 70´s (prop de 40 anys) s´inicià les emissions lliures a la fm, bàsicament en associacions llibertàries. En pròximes dècades fins a arribar a l´actualitat les experiències d’aquests mitjans s´estenen arreu de l´estat. La legislació per crear una ràdio lliure avui segueix sent ambigua i monopolitzada per l’estat que penalitza amb sancions de fins a 600 mil euros qualsevol rebel·lió al dial i que per altra banda no concedeix cap llicència d´emissió.
En definitiva, no hi ha voluntat política per desbloquejar el tema, l’actitud és pròpia de règims totalitaris.
D’això i d’altres coses en parlarem en la xerrada-debat a l’Ateneu Llibertari de Gràcia, aquest dissabte 8 d’octubre.
