DISSABTE, 16-12 a les 18h. XERRADA DEBAT: QUI ERA PAU ALSINA?
Al barri de Gràcia hi havia un carrer que es deia Pau Alsina. Després de l’entrada de les tropes franquistes (1942) es va decidir suprimir aquest nom. Des de llavors el carrer es diu Secretari Coloma.
Secretari Coloma va ser el primer Inquisidor, responsable de l’expulsió dels jueus, de tortures i execucions a la foguera d’aquells que va considerar heretges. Símbol de la intolerància i la persecució ideològica aquest nom no va canviar amb la Restauració Borbònica. Durant anys els dirigents municipals han optat per mantenir-lo i, fins i tot, es va posar el seu nom a l’Institut obert en aquest carrer. Quina ironia, un centre d’ensenyament amb el nom d’un Inquisidor! Ara es vol canviar: per l’Institut sonen noms de dona com la surrealista Remedios Varo, pel carrer es parla de recuperar l’antic nom: Pau Alsina
Però, qui era Pau Alsina?
José Luís Oyon ens presenta el seu nou llibre sobre el pare de la geografia com a ciència, l’anarquista E. Reclus. Reflexions sobre la relació natura/ciutat, amb propostes d’urbanisme llibertari encara vigents
La dona, la poesia i la República. Organitzat pels companys del Grup León Felipe.
És una xerrada i recital poètic que s’insereix en tres dels eixos principals de la programació cultural de l’Ateneu: Recuperació de la memòria històrica, visibilització de la dona i les seves activitats i desenvolupament d’activitats poètiques.
Des del Grup León Felipe ens han enviat aquest escrit presentant l’acte:
“Charla y recitado de poemas en torno al papel de la mujer buscando su identidad y su libertad en el periodo republicano, e influencia posterior.Continue reading Dissabte, 6 de maig a les 19h: "Mujeres sin sombrero. Mujeres Libres".→
Xerrada sobre les mobilitzacions a “La Chanca-Pescadería”(Almeria) amb gent del barri i presentació del llibre “La Chanca: Un cambio revolucionario”. A més vídeos sobre aquest barri d’Almeria i la seva llarga Iluita veïnal.
“Durante los últimos años de la dictadura, así como en los primeros de la Transición, el panorama socio-económico almeriense equiparaba a esta provincia andaluza, según las estadísticas, con los países del Tercer Mundo. La precariedad laboral, sanitaria y en cuanto a la vivienda convertía al barrio de Pescadería en una zona marginal. /…/ “La primera asamblea se celebró durante la Semana Santa del 76, en la Iglesia de San Roque: “Tomamos la sacristía de la iglesia y allí hicimos la asamblea y decidimos que íbamos a ir a la huelga el 16 de julio. Lógicamente todo el mundo se enganchó porque vio un resultado.”“Fuimos miembros fundadores de las primeras Comisiones Obreras que se crean en Almería en el año 75, y antes del 77 ya estábamos fuera -explica Pepe- porque no estábamos de acuerdo con lo que se estaba haciendo y la línea que estaban tomando. (…) Ideológicamente estábamos muy convencidos y éramos conscientes de lo que estábamos haciendo.” Ante los problemas surgidos en el sector pesquero, se desvincularon de la central sindical de CC.OO y -explica Díaz Haro- “apostaron por organizar a los obreros de forma autónoma a través de asambleas. Poco a poco se perfilaron como un partido anarco-comunista que trabajaba desde la base y sobre hechos concretos a través de asambleas”. “Conseguimos tener presencia en la organización pesquera, representación obrera. Más político y sindical, aunque implicamos al barrio” -aclara Pepe. Las plataformas de lucha obrera, Unión Comunista y comités obreros (PLO y UCCO) llevaron a cabo otras iniciativas para combatir el paro como la creación de cooperativas laborales de autoempleo, como la empresa de multiservicios “La Traíña”. Para hacerse escuchar en el barrio y en la ciudad, crearon un potente aparato de propaganda, además de las revistas de pensamiento, los órganos de expresión y los boletines internos”.
Fundada fa 80 anys dins del moviment llibertari les dones de l’agrupació “Mujeres Libres” tenien una doble consciència, la feminista que reivindicava l’alliberament de l’opressió que patia la dona a mans de l’home, de l’església i l’estat, i alhora la consciència social i política que la identifica amb la classe obrera i la necessitat d’una autèntica revolució anarquista.
Saps que són el TTIP o el CETA? Per què les potències europees negocien en secret aquest acord? Com poden modificar la nostra vida diària? Com els podem aturar?
Avui en dia el TTIP i el CETA generen dubtes i incerteses, són grans desconeguts que podrien canviar de dalt a baix la nostra capacitat d’incidir sobre la realitat que ens envolta. Són el (pen)últim atac de les elits sobre els nostres drets, les nostres llibertats i el nostre futur en comú. Des d’ATTAC Catalunya fa anys que tracten de fer fer pedagogia per tot el territori explicant les conseqüències que tindran tractats com el TTIP o el CETA si s’acaben aprovant i intentant generar esperit crític per aconseguir aturar-ho.
La palabra se hizo canto y el canto, mediante la palabra dicha, mediante la palabra tomada, con la palabra compartida y propia, se hizo libertad: “Libre te quiero…”, se hizo rebeldía y se hizo fraternidad.
La noche del 31 de octubre al 1 de noviembre del pasado 2012, una gente cercana a Agustín García Calvo recibía la noticia de su desaparición física. De forma inmediata reaccionaba juntándose y, de la manera más sencilla y popular, revitalizaba, poniendo en vida lo que el maestro que ellos habían tenido les había motivado y sugerido que llevaran a cabo siempre.
García Calvo hasta el final, hasta el último final estuvo en la plaza de Pontejos de Madrid en un grupo de los llamados “ indignados” haciendo aquello que llevaba haciendo más de cuarenta años o más, desde que su maestro Antonio Tovar, maestro de tanta gente excepcional, le había transmitido en pensamiento y en circulación de la sangre. Es decir, dar a la palabra el contenido más ancho y abierto, siendo a la vez el más riguroso. Y siempre sabiendo quien estaba enfrente, quien estaba en contra, y a quienes se dirigía para nutrir y nutrirse de vida.
El primer que t’endollen quan entres a un hospital és el sèrum, és un aliment bàsic però sobretot una entrada en via per a la “curació”. Ángel Calle Collado, aquest professor de sociologia de la Universitat de Còrdova, no només pretén curar-nos del neoliberalisme egoista a través del seu activisme social, sinó que també ho fa des de l’aspecte més emocional i humà, perquè cadascuna de nosaltres es recuperi vitalment.
DISSABTE, 16-12 a les 18h. XERRADA DEBAT: QUI ERA PAU ALSINA?
