Fem possible «Poble rebel», documental sobre la dissidència a Catalunya des del 1974.
Poble Rebel procura homenatjar tota aquella gent valenta que, col·lectivament, ha estat creadora d’alternatives durant les últimes quatre dècades.
Hi ha una Catalunya, dissident i combativa, que perviu i resisteix sota la capa del relat oficial. Una Catalunya on —des dels temps de la fal·làcia de la Transició— la desobediència, la dissidència o l’autoorganització davant la misèria ha estat i és palpable, com també la via repressiva per erradicar-les. Poble Rebel es proposa, com a llargmetratge documental, endinsar-s’hi, explorar-la, amb un zoom que apunta i enfoca les quatre últimes dècades: arranquem el 1974 amb l’assassinat de Salvador Puig i Antich i apareixem —topant pel camí amb la mal anomenada “crisi” de 2008—, a les lluites de l’aquí i de l’ara, analitzant-ne el context polític, econòmic i social. Tot, per entendre com i perquè neixen, creixen i s’organitzen els moviments socials. Tot, per mostrar el principi fonamental d’acció-reacció en ambdues direccions: moviments socials vs. sistema i sistema vs. moviments socials. Al llarg d’aquestes quatre dècades de rebrot social, moltes persones i col·lectius han optat, a Catalunya, per esbossar vies de resistència, desobediència i construcció d’alternatives als models imperants.
Poble Rebel, com a llargmetratge documental, es fonamenta en els testimonis i diàlegs entre persones que han format part d’aquestes realitats i que ens narren, en primera persona, les seves experiències i aprenentatges. A banda, comptem amb un extens material d’arxiu, gràcies a la tasca tenaç d’aquelles persones que, càmera en mà, han anat documentant la microhistòria dels darrers quaranta anys. Una història entreteixida per tres peces essencials —el marc econòmic, social i polític de cada moment— i per les repercussions que aquests elements tenen, habitualment de forma negativa, en àmbits tan diversos com l’ecologia, el teixit social, la cultura pròpia o la llibertat d’expressió, per citar-ne alguns de representatius. La nostra motivació principal és empoderar als col·lectius a nivell comunicatiu. Donem un primer pas amb la publicació d’aquest llargmetratge fent visible les seves lluites i motivacions. És també important per nosaltres donar visibilitat a la dissidència davant la societat en general i contraposar la propaganda contrària i parcial dels mitjans convencionals de comunicació contra aquests. Aquest documental tracta moltes temàtiques, un intent de mostrar la desobediència com a factor comú i característic d’una Catalunya creadora de noves realitats, des de sensibilitats molt diferents o necessitats molt diverses.