Avui 14 de juny a l’Ateneu Llibertari de Gràcia, carrer Alzina 5, tindrem a les 19h a Clara Valverde, la @enfermarebelde, amb una xerrada molt potent… la “Transmissió generacional del trauma de la violència política del segle XX a l’Estat espanyol”… No us la perdeu! #SomAteneistes #AteneuLlibertariGràcia
Dissabte dia 11 de juny, inauguració :
12h.- Presentació de l’Ateneu i dels grups formats: Memòria històrica, Grup Excursionista, l’OCA, la Bretxa, Menjador vegà i Grup Cultural.
13h.- Música clàssica a càrrec del “Duo Noviembre”.
14h.-Tapes, birres, dinar a càrrec del grup de Menjador
17,30h.- Quinto llibertari
19h – 21h.-Musica Dj’s, tapes i birres
Setmana d’activitats. Programació:
– Dilluns 13: Xerrada sobre “Turisme i Gentrificació al barri”, a càrrec de l’OCA, a les 19h.
– Dimarts 14: Xerrada sobre la “Transmissió generacional del trauma de la violència política ocorreguda durant el segle XX a l’estat espanyol”, a càrrec de Clara Valverde, a les 19h.
– Dimecres 15: Xerrada antirepressiva amb representants de diversos casos i presentació del segon número de # Hola Dictadura, a les 19h.
– Dijous 16: Poesia a càrrec del grup Bio-lentos, a les 19h.
– Divendres 17: Programa en directe de Radio Bronka (5 Bárbaros, etc), a les 19h.
– Dissabte 18: Excursió a la platja (de Sitges a Vilanova), 9h, Plaça de la Vila.
– Diumenge 19: Mercat sense diners (P.Sant Joan-Travessera), de 11.30 a 17h.
Per als qui tenen el poder la violència és legal; només la condemnen quan la utilitzen els de baix.
Joan Brossa
Aquests dies estem veient com des dels mitjans de comunicació s’està fent tota una campanya de criminalització de manual. A mesura que passen els dies, i al veure que la lluita no recula, les notícies tenen cada cop més bilis i més literatura de la que estem acostumades.
La tant criticada violència
La millor manera d’enfrontar-te als arguments d’algú que no pots desmentir és treure-li credibilitat. Una manera habitual en el cas de la dissidència política és associar els seus actes a fets que ningú doni suport, en aquest cas la violència.
Alguns mitjans no han pogut amagar la tasca que fèiem al Banc Expropiat. L’han anomenat humanitària, social, caritativa, nosaltres preferim parlar de suport mutu, però això ara mateix no és l’important. Sembla ser que no es pot entendre que qui fa classes gratuïtes de català, per exemple, estigui disposada a enfrontar-se a la policia per a defensar l’espai on les feia. S’intenta separar el Banc Expropiat —amb els seus tallers, el seu espai infantil, etc.— de la necessària resposta per a evitar que ens treguin aquest espai. Ho portem dient des de fa molt de temps, nosaltres defensem allò que estimem. Les més de 100 persones ferides que portem fan evident que ens ho estem prenent prou seriosament.
Estem acostumades a que ens diguin que la violència és una cosa abominable, de gent fanàtica, que no raona. El que no es diu tant és que la societat en la que vivim es basa en la violència. A massa gent li sembla normal que perquè algú digui que un habitatge és de la seva propietat una altra gent s’ha de veure vivint al carrer. A massa gent li sembla normal que si un empresari considera que no guanya prou diners pot acomiadar a aquelles a qui l’han estat mantenint amb el seu treball. I si en qualsevol dels dos casos protestes vindrà la policia amb la seva violència a recordar quin és el lloc de cadascuna en aquesta societat.
Tota aquesta violència està normalitzada. És la violència de la propietat privada i del treball assalariat, és la violència que situa els objectes i els diners sempre per sobre de les persones. I com diu el poeta, quan les de baix diem prou aquesta és l’única violència condemnable.
Okupes, antisistema i reptilians
Però hi ha gent que no es creu tot el que diu la premsa i aquests dies estan veient massa coses que els Mossos no voldrien. Veuen que si no fos pels contenidors que s’utilitzen de barricada les furgones podrien haver atropellat a algú aquestes nits. També han pogut comprovar que els incidents no tenen perquè ser la causa d’una intervenció policial, el Mossos només necessiten ordres no motius per actuar.
Front aquestes evidències que cada cop més persones van constatant, les diverses instàncies de poder —des de la Conselleria d’Interior fins el Mossos—, i amb els mitjans de comunicació fent el paper de portaveu, es veuen abocades a utilitzar la tàctica de dividir per a vèncer.
Cada cop que parlen d’okupes o d’antisistema el que estan intentant generar és un distanciament entre qui està directament participant d’aquestes protestes i qui pot acabar donant-li suport. La policia, els polítics i la premsa creen categories imaginàries per a evitar que les que patim les diverses problemàtiques del capitalisme veiem que tenim més en comú del que creiem.
Qualsevol veïna que ens coneix, qualsevol comerciant de la zona que ha parlat amb nosaltres sap que som persones com qualsevol, amb els nostres problemes, els nostres defectes i les nostres misèries. Saben que no som angelets però tampoc els dimonis que diuen des de la premsa.
Els 200 violents que van vindre de l’espai exterior
D’acord, les seves proclames contra la violència de les manifestants —i a favor de la violència policial— no funcionen; l’intent de divisió entre okupes i veïnes, tampoc. És llavors quan proven amb la següent: si hi ha violència és perquè venen de fora a practicar-la.
Que si són italians, que si són grecs, que si no són del barri —perquè sembla que si som de Gràcia ens ha d’agradar el pacifisme i els cupcakes—. Venir d’un altre país, ciutat o barri i està aquests dies als carrers de la Vila es veu amb mals ulls. Perquè vindre a defensar el Banc Expropiat? Potser el que ens hauríem d’estar preguntant és per què encara hi ha gent a Gràcia que no està baixant al carrer. No ens estem jugant només un espai, no és el Banc Expropiat el problema aquests dies, són dos visions del mon. En una està una empresa immobiliària que es dedica a l’especulació i que segurament vol muntar un negoci que gentrificarà encara més la Vila de Gràcia; amb una Generalitat que posa barra lliure de Mossos per a defensar la seva propietat privada i amb una premsa que ho aplaudeix; per l’altra està la gent que estem fartes que ens desnonin, que ens acomiadin, que ens mutilin amb pilotes de goma —o de foam—, totes aquelles que hem dit prou.
El Govern de la Generalitat i el Mossos tenen molt clar tot el que està en joc aquests dies. Ara toca que nosaltres també en siguem conscients.
El terror de l’antiterrorisme
Quan tot falla al poder només li queda el tema tabú: el terrorisme. Hem vist uns quants articles relacionant el Banc Expropiat i altres persones solidàries amb fets que estan sent jutjats a l’Audiència Nacional sota acusacions de terrorisme.
Estan llençant tota la seva artilleria perquè saben que una vagada que es diu l«terrorisme» s’acaba la discussió; Però ja que la premsa ha tret el tema, parlem-ne, però fem-ho en profunditat.
En alguns articles se’ns ha vinculat amb l’entramat GAC-FAI-FRI, concepte creat pels Mossos d’Esquadra, que pretén aglutinar en una mateixa organització a realitats polítiques molt diferents. Per una banda els Grups Anarquistes Coordinats (GAC), coordinadora de diferents grups anarquistes a nivell estatal i que va fer la seva presentació pública el 2012. Estrany grup terrorista que fins i tot van facilitar un correu electrònic perquè poguessis contactar.
Per l’altra banda està la FAI-FRI, un nom que serveix per a reivindicar accions de tot tipus encara que les persones que les hagin dut a terme no es coneguin entre si. A mode d’anècdota, ni tan sols el llistat de la UE d’organitzacions terrorista considera a la FAI-FRI com a tal.
Des de fa uns anys, tant el Mossos d’Esquadra com la Policia Nacional estan realitzant tot un seguit d’operacions sota el paraigües de la lluita contra el suposat terrorisme anarquista (Pandora I i II, Piñata, Ice, etc.). Segons les investigacions policials les 69 persones detingudes fins ara formarien part de la suposada organització terrorista GAC-FAI-FRI.
Ara bé, si ens qüestionem el que diu la premsa —o el que diu la policia, que acostuma a ser el mateix— ens adonarem que sota el nom GAC-FAI-FRI no s’ha reivindicat mai cap tipus d’acció, i molt menys res que legalment estigui tipificat com a terrorisme.
No és una mica estrany que existeixi una organització terrorista que no fa accions i que no té membres reconeguts?
El show que es va organitzar al voltant de la detenció dels titellaires i les més de 50 persones detingudes per les seves opinions a les xarxes socials són els casos més coneguts i polèmics de la nova cacera de bruixes de l’antiterrorisme. Una altra anècdota, en una època on es considera que no estan havent-hi atemptats terroristes a l’Estat espanyol és quan més persones estan sent jutjades per enaltiment del terrorisme. La policia ha de justificar el seu sou.
És totalment necessari i urgent posar en dubte les versions policials. Tota policia, sota qualsevol tipus de govern, sempre servirà per a mantenir els privilegis dels poderosos del moment. Sigui en una dictadura, com en una democràcia, la policia sempre fa el mateix paper. I a aquelles que el qüestionem —també en tota època i sota qualsevol govern— sempre ens han anomenat violentes, sempre hem sigut titllats de terroristes.
Veient la manera desesperada en la que policia i premsa estan treballant colze a colze per a generar una cortina de fum, podem considerar que la lluita està ben encaminada.
Per a començar a saber què està succeint a Gràcia s’han de posar en dubte les versions oficials.
29 de maig del 2016
Vila de Gràcia
Una de les activitats del grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari són les rutes llibertàries al barri.
La necessitat de fer-les és, per un costat, recuperar un passat de dignitat, solidaritat, suport mutu, autoorganització, lluita i rebel·lia dels nostres avis/es i besavis/es i, per l’altre, donar-ho a conèixer a les generacions actuals, tenint en compte que aquest passat està interessadament silenciat per part del règim corrupte que ens governa, no sigui que l’exemple es propagui i els seus privilegis comencin a trontollar.
La quantitat de dades i esdeveniments que anem trobant és tal, que ens hem vist obligats a dividir la ruta prevista inicialment, en varies. i ens han sortit de moment quatre.
La primera ruta ens va confirmar que hi ha moltes persones amb ganes de conèixer allò que ens intenten amagar, la vam fer durant l’octubre llibertari de l’any passat i abastava el segle XIX, vam conèixer com era la Gràcia obrera, des del doble punt de vista de l’espai com del temps. Va ser un èxit inesperat d’assistència , unes 60 persones!
Aquesta segona ruta comença amb una de les figures amb què vam acabar la primera, la de la propagandista i activista llibertària, Teresa Claramunt. Oradora intel·ligent i contundent, amb aquella imatge de “xinxa de fàbrica”, que no va dubtar embarassada, donar-se cops en el seu ventre inflat davant l’audiència d’obrers reticents a la vaga 1902 i cridar “aquest fill meu no serà tan covard com vosaltres”. És amb aquesta vaga que arrenca el recorregut i per aixó primer ens aturem al carrer Mariana Pineda 5, on va viure amb Leopoldo Bonafulla i on va editar diverses publicacions anarquistes.
Anem ara fins al carrer Montseny, aquí estava la Societat de Paletes de Gràcia, una llavor més d’aquell sindicalisme que va créixer com Solidaritat Obrera i després CNT. El seu local també va ser seu d’una d’aquelles escoles racionalistes, seguidores de l’Escola Moderna i en ell va iniciar les seves activitats el grup esperantista Paco Kaj Amo que després va estar al carrer Planeta. Al costat, la Cooperativa Obrera La Lealtad, i que també van fundar un grup de paletes (casualitat?) avui ocupada pel Teatre Lliure. Davant mateix ens hem d’aturar en un dels principals successos d’aquests tres decennis que ens ocupen, l’anomenada Setmana Tràgica per als capellans i burgesos, o la “Gloriosa” per als treballadors rebels i … per a les dones, ja que va ser una revolta on la dona va ser l’eix central, no oblidem que va ser una altra “revolta de les quintes”. L’Església Felip Neri, que va ser incendiada, la barricada al fons del carrer, i més enllà la més imponent de Torrent de l’Olla, després de passar per la plaça de la Revolució on el metge anarquista Luis Bulfi imprimia la revista “Salud y Fuerza ” proposant la “vaga de ventres” a les famílies obreres, mitjançant mètodes anticonceptius
I una altra vegada la protesta de les dones, en les indústries Puigmartí a la vaga de “La Constància” de 1913, o en els “rebomboris del pa” a l’Abaceria, contra l’escassetat d’aliments i l’especulació dels botiguers.
Ara ens arribarem fins a Ros de Olano /Gran de Gràcia, on hi havia el cinema Smart, lloc de la cita de Largo Caballero amb el comitè de vaga de la CNT per preparar la Vaga General Revolucionària de 1917. Pujarem fins a un altre cinema avui, aleshores Teatro Bosque on es van realitzar dos importants mítings en la històrica Vaga de la Canadenca de 1919.
Després baixarem gairebé en picat i visitarem els escenaris del pistolerisme i la violència d’aquells anys, la de la patronal dels pistolers del Lliure, com l’atemptat contra l’anarquista gracienc Carles Bort, també de l’assassinat d’un cenetista per un membre de la UGT. Passarem pel lloc on va ser abatut Bravo Portillo, un dels màxims organitzadors del pistolerisme patronal i pujant ja, on va viure Pere Mateu, un dels que es va carregar al President de Govern Eduardo Dato.
Ja només ens quedarà arribar-nos a Santa Àgata on hi va haver una escola racionalista a principis de la Dictadura de Primo de Rivera i entreveure el lloc on va estar situat el sindicat de barri, un més des d’on es va reconstruir ràpidament el sindicat de la CNT, després de la gran repressió que va representar la violència patronal i governativa fins a culminar amb el període de Dictadura de 1923 fins a 1930.
A aquesta hora potser estem una mica cansades, però no us preocupeu anirem a recuperar forces amb un pica-pica gratuït.
Des de l’Ateneu Llibertari de Gràcia volem expressar la nostra més absoluta solidaritat amb els titellaires de la “Cia. Títeres desde Abajo” detinguts sense fiança des del passat divendres a la tarda, per un dels seus espectacles de titelles al Carnaval de Madrid.
Un cop més s’ha posat en evidència que la inquisitorial Audiència Nacional s’ha especialitzat en la persecució de la “llibertat d’expressió” i des de fa temps actua com el sinistre Tribunal d’Ordre Públic franquista.
Un cop més hem hagut de sentir el patètic i repetitiu discurs del ministre de l’Interior en funcions, un altre franquista, per justificar l’abús que representa que aquests dos titellaires estiguin segrestats per l’Estat.
I també hem vist com aquells que fa poc temps ens van acompanyar al carrer i avui ocupen càrrecs polítics s’han convertit en part mateixa d’aquesta casta que criticaven i una vegada que han desmobilitzat completament carrer, col·laboren en la seva repressió. El nostre menyspreu per a tots ells.
Som explotats, humiliats i vigilats, i quan aquesta veritat surt de la nostra boca som perseguits, torturats i empresonats.
La Llibertat d’Expressió no es negocia, ningú ens farà callar.
SOLIDARITAT TITELLAIRES!
#LibertadTitiriteros
Ens trobarem el dissabte 20 d’aquest mes de febrer a les 8 del matí a la porta del Bank Expropiat (Travessera de Gràcia 181). La ruta passará per Vila Joana – serra de Cardona – font de la Bulladera
Vila Joana es un edifici construït l’any 1708 com a masia agrícola i conegut amb el nom de can Ferrer. A l’era hi ha una pedra esculpida amb aquest nom i datada el 1743. L’edifici actual el construí la família Miralles, a mitjans del segle XIX, quan el va adquirir. Una gran mansió de tres plantes amb galeries a davant i darrere i una torre central. La façana principal presenta composició simètrica amb un porxo central de dues plantes i coronada amb una espadanya, sota la qual hi ha un rellotge amb la inscripció “Quinta Juana”. Al davant hi ha un pati tancat per un mur, amb dos portals d’accés, que el separa de l’era situada a un nivell més aixecat. Des del 1963 és la seu del Museu Verdaguer, dedicat a la memòria del poeta que hi morí l’any 1902, després d’una breu estada de 24 dies. Propietat de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta zona, ha anat prenent l’aspecte d’un bosc “humanitzat”. La natura esplèndida, amb boscos de pi blanc, alzines, roures i suredes, i fondals exuberants, conviuen amb nuclis enjardinats, avingudes que ens porten fins a fonts o amb raconades acollidores on descansar i sentir les veus dels pit-roigs o les mallerengues. Aquesta fusió de jardí i bosc feréstec ha fet que es consideri aquesta zona que anomenen parc de Vallvidrera, un parc dins del parc.
El conjunt d’itineraris senyalitzats al voltant del Centre d’Informació ens permet recórrer els diferents ambients, sentir les veus de les mallerengues, observar els senyals del pas del senglar o simplement descansar a l’ombra d’una alzina.
Des d’allí, caminarem per la serra d’en Cardona (6 Km. aprox.) i tornarem per la font de la Budellera (4K. aprox.)
Després de dos anys de feina i de presentar-lo en societat aquesta primavera, JA TENIM LOCAL PER L’ATENEU, i l’obrirem al barri a principis del 2016. Per fi, vint anys després, Gràcia torna a gaudir del seu Ateneu Llibertari! Des de l’Ateneu, el Grup de Memòria Històrica (aka “los Cebolletas”) es consolida i esdevé referent en la recuperació de la memòria popular, obrerista i feminista de la Vila. Ja vam poder gaudir de la primera de les quatre rutes històriques que es preparen.
Vam muntar les Festes Llibertàries més multitudinàries que hem fet mai: quatre dies amb la plaça John Lennon a rebentar de concerts, activitats polítiques i culturals, autòmats de Mas i entrepans de seitan. Oprobi i burla pública per la Brimo després que ens robessin el nostre estimat Foto-Matón.
L’octubre va ser el nostre mes, amb la celebració dels actes culturals de l’Octubre Llibertari a la Plaça Revolució i el Banc. Vam parlar de pedagogia anarquista, vam recuperar la memòria de la Transacció i vam formar-nos per lluitar contra el patriarcat de la mà de ponents com Brigitte Vasallo.
Ens hem mobilitzat per plantar cara a la gentrificació i el turisme massiu que destrossen el barri, i de la mà d’altres col·lectius impulsem una campanya de resistència unitària que promet donar molts maldecaps al lobby turístic de cara al 2016
Hem ajudat a tirar endavant la Metxa, publicació dels col·lectius del Districte que aquest any ha vist una millora espectacular en continguts (i també en portades!)
L’OCA es multiplica en militància, mobilització i impacte al barri, s’obre al públic i irromp a les xarxes socials.
El moviment llibertari s’organitza en l’àmbit català: Procés Embat i la FAC, de la qual participem, creixen a bon ritme i lluiten per construir contrapoder i unitat popular. Arran d’una iniciativa de l’OCA, ara treballem per potenciar l’eix antipatriarcal al si de la Federació
Projectes culturals companys com la llibreria i editorial Aldarull, la Distri La Polilla o l’editorial Descontrol incrementen la seva tasca de difusió dels discursos anarquistes a Gràcia. La mort del poeta Lizano va omplir la plaça del Sol d’un sentit homenatge a l’artista.
Donem la benvinguda a dues noves cases okupades al barri, que resisteixen la rapinya especulativa: Can Dimoni i La Usurpada
Vam portar el 1r de Maig a la plaça, vam donar suport a les companyes de Movistar i hem participat en les lluites laborals a la Vila
Ens hem solidaritzat amb la lluita de les YPG-YPJ a Rojava i amb les víctimes del genocidi europeu contra les persones refugiades i migrants
Més enllà del moviment anarquista com a tal, hem col·laborat amb altres espais i col·lectius populars de la Vila que també han viscut un auge notable, com el Banc Expropiat, que aquest any s’ha refundat, o el CP Tres Lliris, que ara disfruta d’una idíl·lica nova seu a l’antiga comissaria de Lesseps. Sortint del “ghetto polític”, hem treballat colze a colze en les lluites socials del barri, reforçant vincles amb l’Assemblea de Dones Feministes, l’Assemblea de la Vila o l’Assemblea Laboral La Precària.
Les companyes de VKK també viuen un gran moment, i literalment construeixen un nou món: sobre les runes dels enderrocs de Núñez i l’Ajuntament, creixen horts i espais populars com la plaça de la Farigola o el camp de futbol.
I hem fet tot això mentre sofríem una caça de bruixes per part dels Mossos d’Esquadra, amb un dels nostres companys del barri segrestat per l’Audiència Nacional i un militant de Sants empresonat; més recentment, ens toca enfrontar-nos a les represàlies policials i jurídiques contra companys de la CNT-AIT i Acció Llibertària de Sants per #BoicotElCorteIngles. Lluny d’acovardir-nos, els cops repressius ens han fet més fortes i hi hem sabut respondre amb contundència, amb les publicacions #HolaDictadura i manifestacions ben concorregudes, com la marxa de 2000 persones que van trepitjar els carrers després de la darrera ràtzia fa un parell de mesos.
Tampoc ens ha robat l’espai la desmobilitzadora sacietat de processos electorals. Al revés: des de la FAC hem revitalitzat el discurs llibertari respecte la via institucional i hem presentat alternatives en clau constructiva a través d’actes, xerrades i propaganda arreu del territori; també a Gràcia
I avui acabarem el 2015 amb la Marxa Contra les Presons; farem escoltar el nostre suport a les persones que viuen entre reixes i, com diuen els companys de l’Escorpí, “amargarem el cap d’any a unes quantes dotzenes d’antidisturbis”.
Com sempre, hem fet tot això sense subvencions ni alliberats, des de la feina assembleària, horitzontal i autogestionada d’un seguit de persones i col·lectius que ens deixem la pell cada dia per construir el món nou que portem als nostres cors.
I a tot això què hi falta? HI FALTES TU. Deixa estar els propòsits narcisistes i comença el 2016 amb el cervell efervescent, el cor calent i el puny tancat: Uneix-te a l’alternativa llibertària!
Contacta’ns a laoca@riseup.net
L’Ateneu Llibertari a Gràcia sorgeix des d’un grup de gent nombrós i heterogeni, veïnes que davant la necessitat d’un espai llibertari comú de convivència, aprenentatge, pensament crític i transformació, ens organitzem per poder dur a terme un projecte que pretén instal·lar una alternativa, real i comunitaria, de vida social en temps de precarietat a la Vila, basada en el suport mutu, les relacions horitzontals i l’autogestió.
Els ritmes i les relacions de la ciutat, així com el procés de gentrificació que estem patint a tot el districte de Gràcia, ens porten a entendre les nostres vides i la manera de viure-les des d’una visió dicotòmica entre vida pública i vida privada: tot allò que té a veure amb la familia, l’oci, els sentiments, etc., es troba en l’esfera privada, mentre que el que está relacionat amb la feina, la política, la formació, etc. acostumem a viure-ho des de l’esfera pública.
Des de l’Ateneu volem trencar aquesta dicotomia artificial que s’empenyen en imposar-nos, tot creant un espai on ens sentim còmodes aprenent, relacionant-nos, debatint, gaudint, i sembrant pensament crític, d’una manera natural i intergeneracional com es donava abans als barris o se segueix donant en espais de convivència més reduïts, com als pobles. Pensem que des d’aquests espais comuns, on podem desenvolupar la major part d’activitats de la nostra vida, és més fácil crear una comunitat forta i autoorganitzada en el suport mutu per tal de plantar cara a la vida de misèria que el capitalisme ens té reservada, i crear alternatives de vida més lliures i pròpies.
El model d’Ateneu que construïm és aquell en el qual poguem aprendre, participar, gaudir i dur a terme practiques llibertàries, alhora que volem teixir una xarxa a Gràcia des d’on articular un projecte social ben gran, on s’aglutinin iniciatives d’autoocupació, d’educació lliure, de sanitat autogestionada, etc., esdevenint l’Ateneu l’esquelet des del qual s’articulin tots aquests projectes.
Aquest desembre, després d’un any i mig de pensar i imaginar, hem entrat al que será a partir d’ara el nou Ateneu Llibertari de Gràcia. Es troba al carrer Alzina i esperem sigui l’inici d’una gran xarxa.
