.
El diumenge 19 de juny tindrà lloc al Passeig de Sant Joan / Travessera de Gràcia, el Mercat sense diners organitzat per La Bretxa – Llibertàries del Poblet, en el marc de la setmana inaugural d’activitats de l’Ateneu Llibertari de Gràcia.
L’horari d’activitats del Mercat serà:
11:30h: Muntem paradetes
13:00h: Vermut propreses amb la cantautora Suna Durden
14:00h: Dinar popular vegà
15:00h: Micro obert de poesia
Us hi esperem!
Dissabte dia 11 de juny, inauguració :
12h.- Presentació de l’Ateneu i dels grups formats: Memòria històrica, Grup Excursionista, l’OCA, la Bretxa, Menjador vegà i Grup Cultural.
13h.- Música clàssica a càrrec del “Duo Noviembre”.
14h.-Tapes, birres, dinar a càrrec del grup de Menjador
17,30h.- Quinto llibertari
19h – 21h.-Musica Dj’s, tapes i birres
Setmana d’activitats. Programació:
– Dilluns 13: Xerrada sobre “Turisme i Gentrificació al barri”, a càrrec de l’OCA, a les 19h.
– Dimarts 14: Xerrada sobre la “Transmissió generacional del trauma de la violència política ocorreguda durant el segle XX a l’estat espanyol”, a càrrec de Clara Valverde, a les 19h.
– Dimecres 15: Xerrada antirepressiva amb representants de diversos casos i presentació del segon número de # Hola Dictadura, a les 19h.
– Dijous 16: Poesia a càrrec del grup Bio-lentos, a les 19h.
– Divendres 17: Programa en directe de Radio Bronka (5 Bárbaros, etc), a les 19h.
– Dissabte 18: Excursió a la platja (de Sitges a Vilanova), 9h, Plaça de la Vila.
– Diumenge 19: Mercat sense diners (P.Sant Joan-Travessera), de 11.30 a 17h.
Una de les activitats del grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari són les rutes llibertàries al barri.
La necessitat de fer-les és, per un costat, recuperar un passat de dignitat, solidaritat, suport mutu, autoorganització, lluita i rebel·lia dels nostres avis/es i besavis/es i, per l’altre, donar-ho a conèixer a les generacions actuals, tenint en compte que aquest passat està interessadament silenciat per part del règim corrupte que ens governa, no sigui que l’exemple es propagui i els seus privilegis comencin a trontollar.
La quantitat de dades i esdeveniments que anem trobant és tal, que ens hem vist obligats a dividir la ruta prevista inicialment, en varies. i ens han sortit de moment quatre.
La primera ruta ens va confirmar que hi ha moltes persones amb ganes de conèixer allò que ens intenten amagar, la vam fer durant l’octubre llibertari de l’any passat i abastava el segle XIX, vam conèixer com era la Gràcia obrera, des del doble punt de vista de l’espai com del temps. Va ser un èxit inesperat d’assistència , unes 60 persones!
Aquesta segona ruta comença amb una de les figures amb què vam acabar la primera, la de la propagandista i activista llibertària, Teresa Claramunt. Oradora intel·ligent i contundent, amb aquella imatge de “xinxa de fàbrica”, que no va dubtar embarassada, donar-se cops en el seu ventre inflat davant l’audiència d’obrers reticents a la vaga 1902 i cridar “aquest fill meu no serà tan covard com vosaltres”. És amb aquesta vaga que arrenca el recorregut i per aixó primer ens aturem al carrer Mariana Pineda 5, on va viure amb Leopoldo Bonafulla i on va editar diverses publicacions anarquistes.
Anem ara fins al carrer Montseny, aquí estava la Societat de Paletes de Gràcia, una llavor més d’aquell sindicalisme que va créixer com Solidaritat Obrera i després CNT. El seu local també va ser seu d’una d’aquelles escoles racionalistes, seguidores de l’Escola Moderna i en ell va iniciar les seves activitats el grup esperantista Paco Kaj Amo que després va estar al carrer Planeta. Al costat, la Cooperativa Obrera La Lealtad, i que també van fundar un grup de paletes (casualitat?) avui ocupada pel Teatre Lliure. Davant mateix ens hem d’aturar en un dels principals successos d’aquests tres decennis que ens ocupen, l’anomenada Setmana Tràgica per als capellans i burgesos, o la “Gloriosa” per als treballadors rebels i … per a les dones, ja que va ser una revolta on la dona va ser l’eix central, no oblidem que va ser una altra “revolta de les quintes”. L’Església Felip Neri, que va ser incendiada, la barricada al fons del carrer, i més enllà la més imponent de Torrent de l’Olla, després de passar per la plaça de la Revolució on el metge anarquista Luis Bulfi imprimia la revista “Salud y Fuerza ” proposant la “vaga de ventres” a les famílies obreres, mitjançant mètodes anticonceptius
I una altra vegada la protesta de les dones, en les indústries Puigmartí a la vaga de “La Constància” de 1913, o en els “rebomboris del pa” a l’Abaceria, contra l’escassetat d’aliments i l’especulació dels botiguers.
Ara ens arribarem fins a Ros de Olano /Gran de Gràcia, on hi havia el cinema Smart, lloc de la cita de Largo Caballero amb el comitè de vaga de la CNT per preparar la Vaga General Revolucionària de 1917. Pujarem fins a un altre cinema avui, aleshores Teatro Bosque on es van realitzar dos importants mítings en la històrica Vaga de la Canadenca de 1919.
Després baixarem gairebé en picat i visitarem els escenaris del pistolerisme i la violència d’aquells anys, la de la patronal dels pistolers del Lliure, com l’atemptat contra l’anarquista gracienc Carles Bort, també de l’assassinat d’un cenetista per un membre de la UGT. Passarem pel lloc on va ser abatut Bravo Portillo, un dels màxims organitzadors del pistolerisme patronal i pujant ja, on va viure Pere Mateu, un dels que es va carregar al President de Govern Eduardo Dato.
Ja només ens quedarà arribar-nos a Santa Àgata on hi va haver una escola racionalista a principis de la Dictadura de Primo de Rivera i entreveure el lloc on va estar situat el sindicat de barri, un més des d’on es va reconstruir ràpidament el sindicat de la CNT, després de la gran repressió que va representar la violència patronal i governativa fins a culminar amb el període de Dictadura de 1923 fins a 1930.
A aquesta hora potser estem una mica cansades, però no us preocupeu anirem a recuperar forces amb un pica-pica gratuït.
L’Ateneu Llibertari a Gràcia sorgeix des d’un grup de gent nombrós i heterogeni, veïnes que davant la necessitat d’un espai llibertari comú de convivència, aprenentatge, pensament crític i transformació, ens organitzem per poder dur a terme un projecte que pretén instal·lar una alternativa, real i comunitaria, de vida social en temps de precarietat a la Vila, basada en el suport mutu, les relacions horitzontals i l’autogestió.
Els ritmes i les relacions de la ciutat, així com el procés de gentrificació que estem patint a tot el districte de Gràcia, ens porten a entendre les nostres vides i la manera de viure-les des d’una visió dicotòmica entre vida pública i vida privada: tot allò que té a veure amb la familia, l’oci, els sentiments, etc., es troba en l’esfera privada, mentre que el que está relacionat amb la feina, la política, la formació, etc. acostumem a viure-ho des de l’esfera pública.
Des de l’Ateneu volem trencar aquesta dicotomia artificial que s’empenyen en imposar-nos, tot creant un espai on ens sentim còmodes aprenent, relacionant-nos, debatint, gaudint, i sembrant pensament crític, d’una manera natural i intergeneracional com es donava abans als barris o se segueix donant en espais de convivència més reduïts, com als pobles. Pensem que des d’aquests espais comuns, on podem desenvolupar la major part d’activitats de la nostra vida, és més fácil crear una comunitat forta i autoorganitzada en el suport mutu per tal de plantar cara a la vida de misèria que el capitalisme ens té reservada, i crear alternatives de vida més lliures i pròpies.
El model d’Ateneu que construïm és aquell en el qual poguem aprendre, participar, gaudir i dur a terme practiques llibertàries, alhora que volem teixir una xarxa a Gràcia des d’on articular un projecte social ben gran, on s’aglutinin iniciatives d’autoocupació, d’educació lliure, de sanitat autogestionada, etc., esdevenint l’Ateneu l’esquelet des del qual s’articulin tots aquests projectes.
Aquest desembre, després d’un any i mig de pensar i imaginar, hem entrat al que será a partir d’ara el nou Ateneu Llibertari de Gràcia. Es troba al carrer Alzina i esperem sigui l’inici d’una gran xarxa.
Ens és grat presentar-vos la primera part de la Ruta Llibertària de Gràcia, organitzada pel grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia i que tracta fonamentalment la segona meitat del segle XIX. Després, vindrà la segona que inclourà el primer terç del segle XX, fins a la proclamació de la República en 1931. La tercera part, serà la II República, la Guerra Civil i la Dictadura. Finalment, la quarta, des de la Transició fins als nostres dies.
És fàcil preguntar-se el perquè avui fem la memòria històrica. Apuntem diversos motius:
• Per curiositat intel·lectual i/o professional
• Per comprendre el present, perquè els esdeveniments actuals es basen en els fets del passat i, així, poder decidir sobre el futur amb certes garanties per no equivocar-se gaire
• Reflexionar sobre la denominada “Transmissió Generacional” (vegeu el llibre de Clara Valverde, Desenterrar las Palabras): És l’impacte emocional rebut per generacions successives on els seus avantpassats (avis, besavis) van sofrir un genocidi i no van poder fer el duel corresponent en estar sotmesos a una feroç repressió. Es concreta en emocions (silencis, pors, ràbies, impotències, tristeses, etc.) que no poden expressar-se i que serien necessàries per superar el trauma. Expressions del tipus: “Sobretot, no et fiquis. Procura passar desapercebut” o “Amb el panorama que tenim i ningú es mou”, reflecteixen molt bé aquesta situació.
Sigueu, doncs, benvingudes a aquesta ruta i que gaudiu d’ella.
Comença un nou curs i anem reprenent antics projectes així com engegant-ne de nous. Ens trobem en temps de reflexió, d’imaginar nous reptes i de valorar els anteriors.
Estem en un moment important, s’estan produint molts canvis en el nostre entorn. Durant els darrers mesos, hem pogut constatar la ineficàcia del sistema de vot davant la pressió de les elits econòmiques i els propis partits per materialitzar la voluntat del poble a Grècia, un nou partit ha fet caure l’alcaldia convergent, innumerables dones han estat assassinades per homes perpetuant la violència patriarcal i una onada massiva d’immigració ha evidenciat la brutalitat i el cinisme de les polítiques frontereres i migratòries de la UE.
És per això, que un grup de veïns i veïnes del barri hem decidit organitzar unes jornades de reflexió i debat, per tal de donar un petit pas en l’intent d’afrontar aquest nou curs col·lectivament. Hem preparat una sèrie de xerrades emmarcades en un seguit d’eixos que ens serviran per comprendre millor el passat i el present, així com per a continuar treballant en un futur.
Amb Emmanuel Rodríguez López, Santiago López Petit i Xavier Oller i Nogués parlarem i analitzarem el moviment obrer i veïnal durant la Transició; tot contextualitzant aquest període en clau econòmica, social i política.
Irene Cardona Curcó, Joni D i Cesar Lorenzo Rubio ens explicaran els tipus d’organitzacions autònomes que van aparèixer durant la Transició, com van sorgir, a partir de quines necessitats i en quin context actuaven.
També repassarem el passat històric llibertari i combatiu del barri mitjançant una ruta històrica pels carrers i places de la vila.
Volem parlar de present i de la violència exercida sobre les persones que no entren dins de la classificació d’home blanc, de classe mitja/alta i heterosexual. Per això tractarem el tema de les migracions amb gent de Te Kedas Donde Kieras, i treballarem en clau feminista diversos aspectes de la vida.
És per tot això que aquest octubre volem donar un pas endavant i mirar cap al futur explicant i debatent sobre com volem que sigui aquest.
El futur serà feminista o no serà, així que amb la Irati Salsamendi parlarem de la importància de la perspectiva de gènere en els espais de festa; amb la Brigitte Vassallo sobre la revolució dels afectes, i seguirem emancipant-nos en espais de complicitat entre dones com el taller de la Maria Cabral Moreno.
Per no aturar-nos en la creació d’alternatives a aquest sistema capitalista i patriarcal, parlarem d’educació i debatrem sobre com compaginar la recuperació de l’escola pública amb l’escola lliure, i tot això mirat amb unes “Ulleres per Esquerrans”.
Les jornades es realitzaran principalment al carrer, doncs creiem que aquest és l’espai on des de sempre s’ha trobat el poble per intercanviar idees i opinions. Les places del nostre barri es troben avui saturades de comerços destinats al turisme: per tant, apostem per reprendre-les tot fent-ne un ús de necessitat col·lectiva.
Us hi esperem!
https://octubrellibertari.wordpress.com/
El Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu farà un ACTE el dia 19 de juny a la Plaça de la Revolució de Gràcia, amb la projecció del documental “Diego”, sobre la persona d’Abel Paz, militant i historiador llibertari que va viure durant bastants anys al barri.
És un documental de 40 minuts rodat a la bodega Ca‘l Pep del carrer Verdi, que també ens servirà per parlar d’Antonia Fontanillas, militant i escriptora llibertària, que durant uns anys va formar parella amb Abel Paz, i que provenia d’una de les famílies que més activitat propagandística i de lluita van exercir al barri, la família Borràs.
L’acte començarà a les 21.15 h amb una presentació del Grup de Memòria Històrica i les intervencions de Mariano Maturana, Paca Mariscal i Xavier Oller, després hi haurà la projecció de la pel·lícula i debat.
Us esperem el 19-J a la Plaça de la Revolució a les 21.15 h.
Salut i memòria.
El passat 26 de Maig va morir “El Ingenioso Libertario Lizanote de la Acracia”, Jesús Lizano. Un ésser humà, un mamífer -com li agradava dir referint-se a les persones- que al llarg de tota la seva vida va fer una bellíssima i humil contribució a la idea llibertària. Una contribució en forma de poesia viva, una poesia de la gent i per a la gent, una poesia de l’amor. Una poesia que com a enginyós anarquista arriba a tothom i apropa aquesta constel·lació d’idees que és l’anarquisme a totes aquelles persones que s’endinsen en la seva lectura.
La seva poesia canta a un Món Real Poètic, el comunisme llibertari, que bandejaria per sempre al món real polític, el món en què vivim, el món de les injustícies, dels dominadors i els dominats. Un món poètic en el qual el capità no és el capità, sinó que el capità és el mar. Un món, l’Acràcia somiada, que ens proporcionaria la plenitud humana i faria que per fi anéssim totes companyes.
Així que a causa de la seva mort, volem fer-li un homenatge col·lectiu a Lizano i a la seva obra. El divendres vinent 12 de juny, a les 20.00 hores a la Plaça del Sol, un bell grup de poetes de totes les edats i tots aquells mamífers que vulguem apropar-nos prendrem el carrer (la seva obra és nostra i no de les acadèmies) per declamar els versos d’aquest genial i humil poeta anarquista que tanta bellesa ens ha brindat.
Un homenatge en forma d’orgia poètica que canti a la vida i a l’anarquia! Una manera d’estar juntes davant la marxa del nostre volgut Jesús, i que alhora demostri que la seva persona segueix viva en cadascuna de nosaltres! La seva poesia és nostra! Veniu a compartir-la!
Per l’abolició del món en el qual vivim, fem que ens conquisti la innocència el divendres 12 de juny a les 20.00 hores a la Plaça del Sol!
Per una anarquia corba contra un món recte!
Per un Món Real Poètic!
El proper dissabte 9 de maig, a la plaça de la Revolució, es realitzarà una jornada de presentació al veïnat del nou Ateneu Llibertari de Gràcia.
El caràcter festiu, reflexiu i reivindicatiu de la jornada reflecteix l’esperit de la nova entitat. L’Ateneu es planteja, sobretot, com una associació cultural, formativa, lúdica i d’oci que vol ser una alternativa social a dins del barri. També vol centrar les seves activitats treballant des de l’autogestió i en oposició als efectes de les polítiques neoliberals i l’especulació Inmobiliaria a la Vila de Gràcia. Òbviament pensa coordinar-se amb altres iniciatives veïnals per anar teixint alternatives al model injust de societat que patim.
La jornada vol ser una festa de retrobament i convivència entre tots aquells que sentim que no estem representats per la classe política i dels que pensem en la necessitat d’establir organitzacions socials autònomes dels poders estatals i els seus apèndixs, els diferents partits.
L’Ateneu vol ser l’espai des del que es desenvoluparan diverses iniciatives dels llibertaris graciencs i un espai que estarà a disposició del veïnat per auto-organitzar-se de manera independent, sense lideratges ni directius foranies. En resum, un espai assembleari que potencií l’autogestió veïnal i la democràcia directa.
No naixem per repetir velles receptes sinó per generar alternatives col•lectivament, a partir del debat i l’experimentació lliure. Volem ser també un laboratori social, des del qual es creïn alternatives de vida reals aquí i ara, com per exemple: tota mena de cooperatives (producció, distribució i consum), una escola lliure, un menjador popular, un ateneu d’oficis, etc…
El projecte d’Ateneu sorgeix de la confluència de diferents iniciatives que ja estan funcionant al districte (com ara la llibreria-editorial Aldarull o la Universitat Lliure Uri Caballero), de la reincorporació de gent que varen formar part de l’antic Ateneu Llibertari del carrer Perill i de l’adhesió de petits col•lectius existents i individualitats. Molta gent que, davant del procés d’institucionalització jeràrquica i electoralista de part del moviment derivat del 15M, han optat per generar referents nous. Tot això fa del nou Ateneu Llibertari un espai transversal d’edats i experiències, ric per la seva heterogeneïtat i l’acumulació de vivències diverses.
L’Ateneu sorgeix per quedar-se, per arrelar-se a la Vila i ser un referent de rebel•lió i denuncia, de pensament lliure i crític, per construir un espai de llibertat i transformació social. Volem compartir i debatre amb les nostres veïnes. Per això hem optat per buscar un local de lloguer que ens permeti una continuïtat en el temps, un local que volem espaiós per desenvolupar-hi el màxim de projectes de llarga durada. Per garantir la independència de l’associació de qualsevol tipus d’institució política, social o econòmica, l’Ateneu no acceptarà cap mena de subvenció i es finançarà exclusivament de les quotes i donacions de les seves sòcies i amigues. Per aquesta raó i per assegurar l’estabilitat econòmica del projecte hem iniciat la campanya “100 socis per l’Ateneu”.
Encara que jove i innovador el nostre projecte té unes arrels profundes a Gràcia, on des de finals de segle XIX la presència de les idees llibertaries ha estat constant: publicacions, ateneus, cooperatives, escoles racionalistes, col•lectivitzacions, revoltes i bullangues omplen la història d’un poble gelós de la seva identitat, amic de l’associacionisme, lliberal i obrerista, amant de la llibertat, la festa, la vida col•lectiva, la solidaritat i el suport mutu.
El proper 9 de maig podrem sentir, a partir de les dotze del migdia les propostes que l’Ateneu ha començat a posar en marxa i es presentaran els grups que ja hi estan treballant: memòria històrica, grup excursionista, universitat lliure, hack-lab, llibreria Aldarull, Oca, etc… Després, tothom que vulgui, podrà prendre la paraula.
A les 6 de la tarda hi haurà una Taula rodona on diferents entitats (La Base, L’Ateneu Enciclopèdic Popular, El Lokal, l’Ateneu Pandora del Poble Sec…) debatran sobre formes de treball i interacció amb els barris.
Al migdia vermut i dinar popular a la plaça i per la nit sopar i Kafeta a l’Ateneu Rosa de Foc, moments per compartir i parlar. Al matí actuació de Crac-Crac Titelles, ioga i jocs per la mainada. Per la tarda el “Quinto Llibertari” i la “Xaranga Reivindicativa”. Tot un dia pensat per trobar-nos i donar-nos a conèixer.
A Gràcia s’inicia una nova etapa de l’Ateneisme popular. Torna l’Ateneu Llibertari!