Category Archives: Sin categoría

SOLIDARITAT AMB "TÍTERES DESDE ABAJO"

Titiriteros

Des de l’Ateneu Llibertari de Gràcia volem expressar la nostra més absoluta solidaritat amb els titellaires de la “Cia. Títeres desde Abajo” detinguts sense fiança des del passat divendres a la tarda, per un dels seus espectacles de titelles al Carnaval de Madrid.
Un cop més s’ha posat en evidència que la inquisitorial Audiència Nacional s’ha especialitzat en la persecució de la “llibertat d’expressió” i des de fa temps actua com el sinistre Tribunal d’Ordre Públic franquista.
Un cop més hem hagut de sentir el patètic i repetitiu discurs del ministre de l’Interior en funcions, un altre franquista, per justificar l’abús que representa que aquests dos titellaires estiguin segrestats per l’Estat.
I també hem vist com aquells que fa poc temps ens van acompanyar al carrer i avui ocupen càrrecs polítics s’han convertit en part mateixa d’aquesta casta que criticaven i una vegada que han desmobilitzat completament carrer, col·laboren en la seva repressió. El nostre menyspreu per a tots ells.

Som explotats, humiliats i vigilats, i quan aquesta veritat surt de la nostra boca som perseguits, torturats i empresonats.
La Llibertat d’Expressió no es negocia, ningú ens farà callar.
SOLIDARITAT TITELLAIRES!
#LibertadTitiriteros

Resum de la Gràcia Llibertària 2015

Oca

 Després de dos anys de feina i de presentar-lo en societat aquesta primavera, JA TENIM LOCAL PER L’ATENEU, i l’obrirem al barri a principis del 2016. Per fi, vint anys després, Gràcia torna a gaudir del seu Ateneu Llibertari! Des de l’Ateneu, el Grup de Memòria Històrica (aka “los Cebolletas”) es consolida i esdevé referent en la recuperació de la memòria popular, obrerista i feminista de la Vila. Ja vam poder gaudir de la primera de les quatre rutes històriques que es preparen.

 Vam muntar les Festes Llibertàries més multitudinàries que hem fet mai: quatre dies amb la plaça John Lennon a rebentar de concerts, activitats polítiques i culturals, autòmats de Mas i entrepans de seitan. Oprobi i burla pública per la Brimo després que ens robessin el nostre estimat Foto-Matón.

 L’octubre va ser el nostre mes, amb la celebració dels actes culturals de l’Octubre Llibertari a la Plaça Revolució i el Banc. Vam parlar de pedagogia anarquista, vam recuperar la memòria de la Transacció i vam formar-nos per lluitar contra el patriarcat de la mà de ponents com Brigitte Vasallo.

 Ens hem mobilitzat per plantar cara a la gentrificació i el turisme massiu que destrossen el barri, i de la mà d’altres col·lectius impulsem una campanya de resistència unitària que promet donar molts maldecaps al lobby turístic de cara al 2016

 Hem ajudat a tirar endavant la Metxa, publicació dels col·lectius del Districte que aquest any ha vist una millora espectacular en continguts (i també en portades!)

 L’OCA es multiplica en militància, mobilització i impacte al barri, s’obre al públic i irromp a les xarxes socials.

 El moviment llibertari s’organitza en l’àmbit català: Procés Embat i la FAC, de la qual participem, creixen a bon ritme i lluiten per construir contrapoder i unitat popular. Arran d’una iniciativa de l’OCA, ara treballem per potenciar l’eix antipatriarcal al si de la Federació

 Projectes culturals companys com la llibreria i editorial Aldarull, la Distri La Polilla o l’editorial Descontrol incrementen la seva tasca de difusió dels discursos anarquistes a Gràcia. La mort del poeta Lizano va omplir la plaça del Sol d’un sentit homenatge a l’artista.

 Donem la benvinguda a dues noves cases okupades al barri, que resisteixen la rapinya especulativa: Can Dimoni i La Usurpada

 Vam portar el 1r de Maig a la plaça, vam donar suport a les companyes de Movistar i hem participat en les lluites laborals a la Vila

 Ens hem solidaritzat amb la lluita de les YPG-YPJ a Rojava i amb les víctimes del genocidi europeu contra les persones refugiades i migrants

 Més enllà del moviment anarquista com a tal, hem col·laborat amb altres espais i col·lectius populars de la Vila que també han viscut un auge notable, com el Banc Expropiat, que aquest any s’ha refundat, o el CP Tres Lliris, que ara disfruta d’una idíl·lica nova seu a l’antiga comissaria de Lesseps. Sortint del “ghetto polític”, hem treballat colze a colze en les lluites socials del barri, reforçant vincles amb l’Assemblea de Dones Feministes, l’Assemblea de la Vila o l’Assemblea Laboral La Precària.

 Les companyes de VKK també viuen un gran moment, i literalment construeixen un nou món: sobre les runes dels enderrocs de Núñez i l’Ajuntament, creixen horts i espais populars com la plaça de la Farigola o el camp de futbol.

 I hem fet tot això mentre sofríem una caça de bruixes per part dels Mossos d’Esquadra, amb un dels nostres companys del barri segrestat per l’Audiència Nacional i un militant de Sants empresonat; més recentment, ens toca enfrontar-nos a les represàlies policials i jurídiques contra companys de la CNT-AIT i Acció Llibertària de Sants per ‪#‎BoicotElCorteIngles‬. Lluny d’acovardir-nos, els cops repressius ens han fet més fortes i hi hem sabut respondre amb contundència, amb les publicacions ‪#‎HolaDictadura‬ i manifestacions ben concorregudes, com la marxa de 2000 persones que van trepitjar els carrers després de la darrera ràtzia fa un parell de mesos.

 Tampoc ens ha robat l’espai la desmobilitzadora sacietat de processos electorals. Al revés: des de la FAC hem revitalitzat el discurs llibertari respecte la via institucional i hem presentat alternatives en clau constructiva a través d’actes, xerrades i propaganda arreu del territori; també a Gràcia

 I avui acabarem el 2015 amb la Marxa Contra les Presons; farem escoltar el nostre suport a les persones que viuen entre reixes i, com diuen els companys de l’Escorpí, “amargarem el cap d’any a unes quantes dotzenes d’antidisturbis”.

 Com sempre, hem fet tot això sense subvencions ni alliberats, des de la feina assembleària, horitzontal i autogestionada d’un seguit de persones i col·lectius que ens deixem la pell cada dia per construir el món nou que portem als nostres cors.

 I a tot això què hi falta? HI FALTES TU. Deixa estar els propòsits narcisistes i comença el 2016 amb el cervell efervescent, el cor calent i el puny tancat: Uneix-te a l’alternativa llibertària!

Assemblea Llibertària l’Oca de Gràcia

Contacta’ns a  laoca@riseup.net

Torna l'Ateneu Llibertari de Gràcia

fotoAteneuOk  L’Ateneu Llibertari a Gràcia sorgeix des d’un grup de gent nombrós i he­terogeni, veïnes que davant la necessitat d’un espai llibertari comú de convi­vència, aprenentatge, pensament crític i transformació, ens organitzem per poder dur a terme un projecte que pretén ins­tal·lar una alternativa, real i comunitaria, de vida social en temps de precarietat a la Vila, basada en el suport mutu, les relaci­ons horitzontals i l’autogestió.
  Els ritmes i les relacions de la ciutat, així com el procés de gentrificació que es­tem patint a tot el districte de Gràcia, ens porten a entendre les nostres vides i la manera de viure-les des d’una visió dicotòmica entre vida pública i vida privada: tot allò que té a veure amb la familia, l’oci, els sentiments, etc., es troba en l’esfera priva­da, mentre que el que está relacionat amb la feina, la política, la formació, etc. acos­tumem a viure-ho des de l’esfera pública.
  Des de l’Ateneu volem trencar aquesta dicotomia artificial que s’empenyen en im­posar-nos, tot creant un espai on ens sen­tim còmodes aprenent, relacionant-nos, debatint, gaudint, i sembrant pensament crític,  d’una manera natural i intergene­racional com es donava abans als barris o se segueix donant en espais de convivència més reduïts, com als pobles. Pensem que des d’aquests espais comuns, on podem desenvolupar la major part d’activitats de la nostra vida, és més fácil crear una comu­nitat forta i autoorganitzada en el suport mutu per tal de plantar cara a la vida de misèria que el capitalisme ens té reserva­da, i crear alternatives de vida més lliures i pròpies.
  El model d’Ateneu que construïm és aquell en el qual poguem aprendre, parti­cipar, gaudir i dur a terme practiques lli­bertàries, alhora que volem teixir una xar­xa a Gràcia des d’on articular un projecte social ben gran, on s’aglutinin iniciatives d’autoocupació, d’educació lliure, de sani­tat autogestionada, etc., esdevenint l’Ate­neu l’esquelet des del qual s’articulin tots aquests projectes.
Aquest desembre, després d’un any i mig de pensar i imaginar, hem entrat al que será a partir d’ara el nou Ateneu Llibertari de Gràcia. Es troba al carrer Alzina i espe­rem sigui l’inici d’una gran xarxa.

La Metxa #7

 

 

123 dies de presó i gairebé mil de tortura blanca

mani5anarquistes_1_0

 Van estar 123 dies a la presó i, ara, el jutge Santiago Pedraz ordena l’arxiu de la causa contra cinc anarquistes detinguts el 15 de maig de 2013 sota l’acusació d’apologia del terrorisme i tràfic d’estupefaents. En un auto datat a 20 de novembre de 2015 el titular del Jutjat Central d’Instrucció 1 de l’Audiència Nacional espanyola considera que “no ha quedat suficientment acreditat la comissió del fet delictiu que va donar lloc a la incoació de les diligències prèvies”. L’operació va ser impulsada per la Divisió Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra, i va suposar l’entrada i registre per la força, amb les corresponents destrosses, a diversos domicilis –en especial a un habitatge d’Avinyonet del Penedès– i a l’Ateneu Llibertari de Sabadell.
Els agents de la policia catalana els van acusar d’haver creat un grup de Facebook des d’on es feia suposada apologia de la violència i, arrel d’això, el poder judicial va considerar que se’ls podia encausar per delictes de terrorisme. L’estiu d’ara fa dos anys es van fer manifestacions a Barcelona sota el lema “Llibertat 5 anarquistes de Barcelona” i “Llibertat Sílvia, Yolanda, Juan, Xabier i Jose”. El 16 de setembre de 2013 van quedar en llibertat, a l’espera de judici, però durant mesos han hagut d’anar setmanalment a signar a la Ciutat de la Justícia. Després de passar per nombroses presons de l’Estat espanyol, fins i tot, en règim d’aïllament, el jutge considera que no hi ha delicte.
123 dies de presó i gairebé mil de tortura blanca!!
L’únic terrorista l’Estat Capitalista!!
‪#‎5AnarquistasBcn‬.

https://directa.cat/actualitat/jutge-arxiva-causa-contra-cinc-anarquistes-de-barcelona-que-van-passar-123-dies-preso
 

Comunicat de l’Ateneu Llibertari de Gràcia davant el desallotjament del Casal Popular Tres Lliris

Cartell

Un cop més ens despertem amb la notícia d’un desallotjament al barri. Avui ha estat el Casal Popular Tres Lliris. Fa gairebé dos anys s’ocupava aquesta antiga oficina de Catalunya Caixa i començava al barri un nou projecte per tal d’encaminar un espai de trobada del jovent del barri, així com promoure la creació de nous projectes fora de la dinàmica de la Marca Barcelona.
Vivim en un barri orquestrat pel turisme. Dia a dia, les necessitats de les veïnes i veïns passen a un segon pla per tal de crear un barri pels i dels turistes. L’augment del cost de la vida a Gràcia, així com l’especulació duta a terme en els últims temps gràcies a la creació de pisos turístics fa que cada dia sigui més difícil viure al barri. El casal era una de les escletxes que es creen per tal de contrarestar aquesta Barcelona que ens volen vendre. Un espai alliberat per i de les veïnes des d’on imaginar i construir una altra manera de relacionar-nos, de conviure, un altre barri.
Des de l’Ateneu Llibertari de Gràcia volem donar tot el nostre suport al Casal Popular Tres Lliris.
Avui ens han pres un espai, però nosaltres seguim aquí, seguim al barri i seguim buscant l’autogestió en tots els aspectes de les nostres vides.
Cap desallotjament sense resposta.

Ens veiem avui, dijous 19 de Novembre, a les 20h a pl. Joanic!
@CPTresLliris

https://twitter.com/CPTresLliris

 
 

Comunicat de les detingudes de l'última fase de l'Operació Pandora que actualment es troben al carrer

32_mani

 El passat dimecres dia 28 som detingudes nou persones en el marc d’una nova operació antiterrorista orquestrada per l’aparell d’informació del Cos de Mossos d’Esquadra, en connivència amb el jutjat numero de 3 de l’Audiència Nacional espanyola. Després del registre-saqueig dels nostres domicilis, així com de l’Ateneu Llibertari de Sants, som portades a diferents comissaries de la perifèria de Barcelona, sent l’endemà lliurades a la Guàrdia Civil per al nostre trasllat a Madrid. El divendres al migdia som portats davant el jutge Juan Pablo Gonzalez , que decreta la posada en llibertat amb càrrecs per a dos de nosaltres, l’entrada a presó eludible amb fiança per a sis, i la presó incondicional per al company que actualment es troba empresonat a Soto del Real.
El conjunt de detingudes que actualment ens trobem al carrer volem fer públiques una sèrie de reflexions i posicionaments polítics:
L’acusació genèrica per les nou és de “Pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes”. En concret ens imputen formar part de l’entramat “GAC-FAI-FRI”, que com és sabut es tracta d’un concepte artificialment construït pels cossos policials, un conjunt de sigles en el qual intencionadament i de forma ben calculada barregen espais de coordinació entre col·lectius (GAC) amb la ‘signatura’ que a nivell internacional alguns grups utilitzen per reivindicar accions de sabotatge (FAI-FRI).
La construcció d’aquesta organització-marc aporta a la policia tots els recursos repressius que proporciona el dispositiu antiterrorista: tribunals d’excepció, major inseguretat jurídica, penes molt més dures per a les companyes a les quals es condemni per haver realitzat determinades accions, detencions incomunicades, règims penitenciaris especials, relacions personals d’amistat/companyonia conceptuades com a delictives, amplificació mediàtica, estigmatització social, etc. N’hi ha prou amb constatar que durant tot el procés de detenció -des del moment en què vam veure les nostres cases envaïdes i saquejades fins que vam ser portades davant el jutge- ni tant sols hem sabut de què se’ns acusava.
Amb la invenció de les sigles GAC-FAI-FRI les forces policials han dissenyat una xarxa amb la qual potencialment poden pescar tot el que es mogui dins de l’àmbit anarquista i anti-autoritari. En el context d’aquesta nova organització-marc, assistir a jornades de debat, participar en assemblees, visitar a companyes preses o simplement tenir contacte personal amb una persona considerada membre de l’organització són indicis suficients com per ser inclosa en la seva llista negra. És aquest caràcter difús i extensiu el que dóna veritable força a l’estratègia antiterrorista: després de cada onada repressiva, aquelles que se solidaritzin amb les detingudes seran també susceptibles de ser considerades part de l’organització i per tant detingudes, i així successivament. El concepte de l’organització terrorista està pensat per ser ampliat indefinidament, potser amb la perspectiva que arribi un moment en el qual l’entorn considerat com a perillós quedi finalment aïllat i asfixiat per la dinàmica repressiva, o que la incapacitat d’aquest entorn per seguir actuant políticament estigui tan minvada que no valgui la pena seguir copejant-ho. El fet que aquesta nova operació contradigui les pròpies declaracions dels Mossos (que afirmaven que la secció barcelonina de GAC-FAI-FRI ja estava desarticulada) no ens sorprèn, ja que l’organització terrorista és construïda, modificada i ampliada per la pròpia acció policial, i no a l’inrevés. La “lluita contra el terrorisme” crea el terrorisme, de la mateixa manera que la llei crea el delicte.
L’intent de fixar l’existència d’una organització anarquista terrorista suposa per tant un salt qualitatiu en l’estratègia repressiva contra les lluites, un salt que no hauria de passar desapercebut per ningú i que exigeix una profunda reflexió en el si dels moviments.
Assenyalem a la Conselleria d’Interior de la Generalitat i específicament a la Comissaria General d’Informació del CME com a responsables directes d’aquesta última agressió repressiva. Els intents de tirar pilotes fora al·legant que els Mossos es limiten a seguir ordres de Madrid són tant sols una temptativa covarda i mesquina d’eludir la pròpia responsabilitat i encobrir la seva implicació en els fets, havent impulsat i dissenyat fins a l’últim detall l’operació aprovada per l’Audiència Nacional.
En aquest sentit, veure com la Generalitat de Catalunya entrega joves catalanes als tribunals, presons i cossos repressius directament continuadors del franquisme espanyol, ens ofereix una imatge molt clara de quins són les bases reals de l’anomenat “procés sobiranista”, evidenciant la perversitat de la retòrica llibertadora que ho envolta. La veritat és que fa temps que el Govern ha identificat a l’àmbit anarquista i anti-autoritari català com un enemic a batre, i el procés Pandora no té altre objectiu que apropar-se a aquesta meta. Es copeja a l’anarquisme no per les seves idees en l’abstracte, si no pel que ha estat, és i pot ser en la pràctica: una minoria de revolucionàries que no dubta a desafiar al sistema i els seus fonaments opressius i corruptes, que anima a els qui els envolten a rebel·lar-se, i que es resisteix a deixar-se seduir pels canals d’integració política que ofereix la democràcia liberal capitalista.
Durant el darrer de cicle de lluites, alimentat per la crisi de financiarització global i les polítiques d’austeritat que han carregat tot el pes de l’ajust sobre les esquenes de les explotades, s’ha obert a Catalunya un terreny de contestació en el qual el paper dels revolucionàries ha resultat especialment molest per al projecte neoliberal de la Generalitat. Amb tots els nostres límits, errors i contradiccions, durant aquests últims anys hem batallat per frenar els atacs dirigits contra les condicions de vida (en matèria de treball, habitatge, sanitat, etc.) de totes; hem difós una anàlisi estructural de la crisi, que demostra que el problema no és un o un altre aspecte del sistema, sinó el sistema en si; hem creat espais i xarxes per a la resolució dels nostres problemes i necessitats mitjançant la solidaritat i el suport mutu, estructures autònomes respecte de les institucions i les seves dinàmiques paternalistes i caritatives; hem, al costat d’uns altres milers de persones, enfortit les vagues que han encès la ciutat en defensa dels nostres interessos com a treballadores; hem aixecat barricades front la destrucció dels centres socials dels barris; hem sortit al carrer per repudiar el feminicidi, per visibilitzar l’explotació de les dones en l’àmbit de la reproducció i el treball de cures, per desobeir les lleis anti-avortament que pretenen controlar els nostres cossos i les nostres vides; hem denunciat i trencat el silenci entorn de la violència i els assassinats policials, entorn de la persecució racista, la maquinària de deportació, els CIE, les presons i, per descomptat, no hem deixat d’assenyalar i atacar als responsables últims de la nostra misèria, els Estats, la patronal i les elits financeres locals i internacionals.
Tot això és el que som, tot això és el que pretenen destruir. L’objectiu polític d’aquestes onades repressives no és un altre que el de difondre la por i el descoratjament per obtenir uns moviments socials domesticats, poc inclinats a desobeir i trencar amb les regles del joc que el Poder imposa per a auto-perpetuar-se. D’aquila seva repressió contra anarquistes, comunistes, independentistes, vaguistes del 29m, encausades de Can Vies, encausades per l’acció Aturem el Parlament,etc. El sistema no pretén sentenciar la nostra culpabilitat, sinó demostrar la seva innocència: vol absoldre’s per la via de des-legitimar, aïllar i neutralitzar a tot aquell que li acusi i li planti cara.
La resposta solidària a les nostres detencions ens mostra que els nostres enemics encara estan lluny d’aconseguir els seus objectius. Volem agrair i saludar totes i cadascuna de les mostres de solidaritat expressades aquests dies. Les manifestacions, les concentracions, les accions, els gestos de complicitat i afecte, les aportacions econòmiques, … l’enorme suport rebut té un valor incalculable per a nosaltres, un valor que compensa amb escreix la mala experiència, que l’empetiteix fins a ridiculitzar-la. No creiem en les seves lleis, ni en les garanties que aquesta ens ofereix: la nostra única defensa, la nostra única garantia, és la resposta solidària al carrer. La massiva demostració de suport que ens heu brindat, i que anteriorment vam brindar a les nostres germanes detingudes en les altres operacions, evidencia el fracàs de l’estratègia antiterrorista a aïllar-nos mitjançant l’extensió de la por.
Ara estem al carrer, però només a mitges. Una part de nosaltres, en Quique, segueix empresonat a la presó de Soto del Real. És per això que la solidaritat no solament no ha d’aturar-se, sinó que ha de multiplicar-se. Fem una crida a intensificar la lluita al carrer per a la seva excarceració, a que totes i cadascuna de les companyes li escriguem almenys una carta, i a secundar amb força totes les convocatòries que es llancin en el seu suport, així com estar molt atentes a qualsevol petició o informació que surti dels col·lectius dels quals forma part: Acció Llibertària de Sants i el Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de Barcelona. En cap cas el deixarem sol, ni a ell, ni a la Mónica, ni al Francisco, ni a la resta de companyes empresonades. Ni detencions, ni processos, ni presons podran trencar els nostres llaços de solidaritat o el nostre compromís polític. Per a nosaltres, les brutes cel·les on hem estat aquests dies sempre seran llocs més dignes que els luxosos despatxos des dels quals gestionen la misèria de totes.

NI UN PAS ENRERE!
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!

Comunicat en solidaritat amb les detingudes per l’Operación Pandora el 28 d’octubre de 2015

Arran de les detencions i posteriors empresonaments de companyes del moviment llibertari dins de l’anomenada Operació Pandora el passat 28 d’octubre, des de l’Ateneu Llibertari de Gràcia volem expressar el gran rebuig i fàstic que això ens provoca.
todo-lo-que-yo-imagine-que-usted-pensaba-hacer
Un dels organitzadors de l’Octubre Llibertari, i company de vida al barri, està dins d’aquest grup de persones que van ser segrestades pel terrorisme d’estat. Tenim molt clar que no els agraden les polítiques d’horitzontalitat, d’igualtat d’oportunitats, l’autoorganització en tots els àmbits de les vides. Són conscients que la població ja no creu en els seus mercats i polítiques de retallades, desnonaments i assassinats i estan fent qualsevol cosa per desviar l’atenció, necessiten d’un enemic intern per tal de perpetuar la seua autoritat. Creiem que aquests empresonaments només responen a la necessitat de fer mal als moviments socials, especialment a aquells que mostren una actitud ferma contra les barbaritats del sistema.
Nosaltres, un cop més, seguirem construint el món que ens mereixem, seguirem al carrer, seguirem a les xarxes, seguirem amb la solidaritat i el suport mutu i seguirem cantant allà on siguem que un altre món és possible, i que el duem als nostres cors.

L'OCTUBRE LLIBERTARI A GRÀCIA

Comença un nou curs i anem reprenent antics projectes així com engegant-ne de nous. Ens trobem en temps de reflexió, d’imaginar nous reptes i de valorar els anteriors.
Estem en un moment important, s’estan produint molts canvis en el nostre entorn. Durant els darrers mesos, hem pogut constatar la ineficàcia del sistema de vot davant la pressió de les elits econòmiques i els propis partits per materialitzar la voluntat del poble a Grècia, un nou partit ha fet caure l’alcaldia convergent, innumerables dones han estat assassinades per homes perpetuant la violència patriarcal i una onada massiva d’immigració ha evidenciat la brutalitat i el cinisme de les polítiques frontereres i migratòries de la UE.
És per això, que un grup de veïns i veïnes del barri hem decidit organitzar unes jornades de reflexió i debat, per tal de donar un petit pas en l’intent d’afrontar aquest nou curs col·lectivament. Hem preparat una sèrie de xerrades emmarcades en un seguit d’eixos que ens serviran per comprendre millor el passat i el present, així com per a continuar treballant en un futur.
Amb Emmanuel Rodríguez López, Santiago López Petit i Xavier Oller i Nogués parlarem i analitzarem el moviment obrer i veïnal durant la Transició; tot contextualitzant aquest període en clau econòmica, social i política.
Irene Cardona Curcó, Joni D i Cesar Lorenzo Rubio ens explicaran els tipus d’organitzacions autònomes que van aparèixer durant la Transició, com van sorgir, a partir de quines necessitats i en quin context actuaven.
També repassarem el passat històric llibertari i combatiu del barri mitjançant una ruta històrica pels carrers i places de la vila.
Volem parlar de present i de la violència exercida sobre les persones que no entren dins de la classificació d’home blanc, de classe mitja/alta i heterosexual. Per això tractarem el tema de les migracions amb gent de Te Kedas Donde Kieras, i treballarem en clau feminista diversos aspectes de la vida.
És per tot això que aquest octubre volem donar un pas endavant i mirar cap al futur explicant i debatent sobre com volem que sigui aquest.
El futur serà feminista o no serà, així que amb la Irati Salsamendi parlarem de la importància de la perspectiva de gènere en els espais de festa; amb la Brigitte Vassallo sobre la revolució dels afectes, i seguirem emancipant-nos en espais de complicitat entre dones com el taller de la Maria Cabral Moreno.
Per no aturar-nos en la creació d’alternatives a aquest sistema capitalista i patriarcal, parlarem d’educació i debatrem sobre com compaginar la recuperació de l’escola pública amb l’escola lliure, i tot això mirat amb unes “Ulleres per Esquerrans”.
Les jornades es realitzaran principalment al carrer, doncs creiem que aquest és l’espai on des de sempre s’ha trobat el poble per intercanviar idees i opinions. Les places del nostre barri es troben avui saturades de comerços destinats al turisme: per tant, apostem per reprendre-les tot fent-ne un ús de necessitat col·lectiva.
Us hi esperem!
https://octubrellibertari.wordpress.com/

octubre5